Editorial
Del tabac al cànnabis
Que el tabac té els dies comptats és una evidència, com també la necessitat de trobar una alternativa per a la supervivència de la pagesia. Que l’opció en un país com andorra sigui el cànnabis probablement tindrà més crítics que adeptes.
Illinois va celebrar que des de l'1 de gener d'aquest any es pot vendre de forma legal marihuana recreativa. La llei promulgada pel governador de l'estat, JB Pritzker, es va aprovar el mes de juny passat a través d'un procés legislatiu bipartidista però no entrava en vigor fins al 2020. L'estrena ha estat de rècord amb la venda de més de 3,2 milions de dòlars en productes relacionats amb la marihuana el primer dia. El Parlament català va aprovar el 2017 una llei fruit d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que regula les associacions de consumidors de cànnabis, així com el cultiu i el transport de marihuana per part d'aquests clubs. A Espanya l'Observatori Europeu del Consum i Cultiu de Cànnabis, OECCC, ha presentat el seu informe 2020 sobre les llicències de cànnabis, on detallen la falta de transparència en les concessions, unida a una bombolla especulativa internacional. El cultiu d’aquesta planta, que pot ser usada amb fins de benestar o pot ser molt maligna quan es tradueix en una addició, és debat d’actualitat en molts països. Però a Andorra mai s’havia plantejat fins que dijous passat la ministra de Medi Ambient i Agricultura, Silvia Calvó, va exposar com a alternativa al cultiu de tabac les plantacions de cànnabis, la planta amb què es fa la marihuana, per destinar-les a finalitats medicinals. La proposta ha sorprès molta gent, fins i tot dins del mateix Govern. Els pagesos no descarten aquesta opció, encara que de moment segueixen apostant pel tabac i veuen el cànnabis com una possibilitat a llarg termini, sense descartar-la. La proposta de la ministra genera molts dubtes, no perquè la marihuna no pugui ser utilitzada amb fins medicinals, sinó perquè Andorra no és precisament un lloc propici per a aquest tipus de cultiu, i perquè ara mateix no és el moment més idoni quan al carrer hi ha el sentiment que molts adolescents tenen un problema greu amb les drogues i hi ha mares que s’han hagut de mobilitzar per pressionar l’executiu i aconseguir un compromís d’una major atenció als joves amb problemes. Fa temps que des de la judicatura i des de la mateixa policia es demana un enduriment de les penes als menors que consumeixen estupefaents. El càstig no ha de ser l’únic mecanisme, i ha d’anar acompanyat d’altres mesures. El cultiu potser que es deixi per a més endavant.