El forn incinerador

El nombre de tones de residus tractats al forn incinerador de la Comella va superar l’any passat les 50.000 –concretament van ser 50.901–, xifra que estableix un nou rècord des que el Centre de Tractament de Residus de la Comella va ser inaugurat l’any 2007. Per segon cop en la història d’aquesta infraestructura se supera el mínim exigible perquè la instal·lació sigui rendible i la producció d’electricitat, significativa. Un fet que va succeir per primer cop el 2018. Els resultats del forn dels darrers dos exercicis ens situen davant d’una disjuntiva de difícil solució. No hi ha cap dubte que com més activitat té la planta més contaminació genera, cosa que, es miri com es miri, ens aboca sempre cap a conclusions negatives. En l’extrem oposat se situen les capacitats de la planta i les seves necessitats per arribar a una producció que permeti rendibilitzar la infraestructura. Sense oblidar que part dels residus incinerats provenen de zones veïnes en reciprocitat per haver tractat els del país quan no teníem capacitat per fer-ho. De manera que són dues realitats enfrontades. Ara bé la prioritat absoluta no pot ser una altra que la de reduir les emissions al mínim per preservar el medi ambient i la salut dels ciutadans. La primera qüestió és si és possible que aquesta demanda pugui coexistir amb l’activitat del forn incinerador que s’incrementa any rere any. La segona és quines són les alternatives en el supòsit que s’arribi a concloure que les dues realitats són excloents? Perquè els residus que generem s’hauran de tractar d’alguna manera i un centre de tractament infrautilitzat és un malbaratament complicat de justificar. És aquí on hi ha l’arrel del conflicte; en el moment en què es va decidir construir una instal·lació sobredimensionada que, com ha quedat demostrat, només arriba a la producció òptima per als seus interessos amb les tones que provenen de la Cerdanya. De les gairebé 51.000 tractades, més de 9.000 són importades, pràcticament al llindar de les màximes permeses per l’acord amb la Generalitat. D’altra banda és poc menys que impossible que cap dels països veïns accepti fer-se càrrec dels nostres residus. Amb la qual cosa tornem a ser al punt de sortida. Ara bé, hi ha una alternativa i és a les nostres mans, que és generar menys brossa i començar a fer passos significatius per protegir el medi ambient.