Violència en l'esport

Els gravíssims fets de diumenge al camp de la Borda Mateu amb la brutal agressió d’un futbolista de la Unió Esportiva Engordany a un jugador rival, en aquest cas de l’Atlètic Escaldes, tornen a posar en el primer pla mediàtic la violència en l’esport en general i en el futbol en particular. Junior, el futbolista que va colpejar salvatgement al cap el seu company de professió Richy Hurtado, ha de rebre una sanció exemplar per part de les autoritats esportives, que seran les encar­regades d’avaluar la gravetat dels fets de diumenge i decidir quin és el càstig que ha de recaure en el jugador de l’Engordany. Un càstig que també rebrà de les autoritats judicials, ja que el jugador serà processat per un delicte contra la integritat física i moral. I afortunadament el que podia haver estat molt greu per al futbolista agredit –un cop de peu al cap d’aquestes característiques podria haver tingut conseqüències fatals– ha quedat en una nit d’hospital i unes ferides relativament lleus. Cal felicitar-se per la ràpida reacció de la UE Engordany, que la mitjanit de diumenge, poques hores després de la brutal agressió, feia públic un comunicat en què lamentava el succés del camp de futbol i anunciava l’expulsió immediata del club de Junior, seguint el règim intern de l’entitat. També s’ha de posar en relleu i en el vessant positiu la decisió de la policia de detenir el jugador. Una acció que ha de servir per deixar clar a tots els implicats que un terreny de joc no és diferent al carrer o a un bar. I que si un ciutadà que agredeix una altra persona és detingut per la policia i posat a disposició de la justícia, un esportista no està per sobre de la llei si la seva actitud en un terreny de joc supera la que es pot considerar una acció més o menys greu de l’esport que està practicant. La violència en el futbol i en l’esport, vingui de qui vingui, ha de ser condemnada i s’han de posar tots els recursos a l’abast dels que treballen per erradicar-la. Ni els espectadors pel fet que hagin pagat una entrada són lliures d’insultar els jugadors o els àrbitres en una graderia, ni els esportistes, emparats en el clàssic “el que passa al terreny de joc queda al terreny de joc” poden actuar com Junior. L’acció de la policia i l’actitud del club, que en cap moment ha intentat justificar l’agressió i ha actuat amb la severitat adequada, són un exemple en el camí per erradicar la violència.