Editorial
Poques accions concretes
Gairebé un any després de les eleccions generals, l’executiu liderat per Xavier Espot s’ha centrat a demanar informes i crear serveis d’atenció en les qüestions més polèmiques que afronta el país sense prendre decisions específiques
Quan manca poc temps per celebrar el primer any del Govern liderat per Xavier Espot, el balanç deixa poques accions concretes que es puguin atorgar a l’executiu tripartit. Fins ara, el Govern s’ha centrat a elaborar informes i contrainformes que avalin les decisions que cal prendre en diferents aspectes. Entre els més recents hi ha el mal ambient laboral a El Cedre o les auditories externes de la presó després de la fugida d’un pres. I entre els temes crònics, la llista s’eixampla amb qüestions com l’heliport i un possible aeroport nacional o l’acord d’associació amb la Unió Europea. En el cas d’El Cedre o el centre penitenciari, l’espera dels informes finals agreuja la situació, ja que mentre no es tenen els resultats els treballadors i els usuaris en pateixen les conseqüències i els carcellers expedientats continuen amb l’angoixa de no saber si finalment seran o no sancionats. La tònica de generar estudis i informes es transforma en assessoria en altres casos. En són exemple el servei d’atenció a les dones que volen avortar o el recent anunci de la creació d’una oficina de l’habitatge que centralitzi totes les queixes relacionades amb aquesta problemàtica. Totes dues iniciatives poden millorar el servei o l’atenció que reben ara els afectats i en el cas dels informes és evident que ajudaran a argumentar més les decisions. Malgrat això, les bones intencions del Govern no s’han traduït fins ara en accions concretes que millorin substancialment el dia a dia dels ciutadans, ja que malgrat una millor atenció en casos com el servei d’acompanyament a la dona o una oficina de l’habitatge, el cert és que el problema de l’avortament segueix sent el mateix i els preus del lloguer continuen sent desorbitats. Tot plegat en un moment en què Andorra ha quedat enrere pel que fa a competitivitat laboral amb l’augment del salari mínim espanyol. Les condicions de vida del Principat han deixat de ser atractives per cridar treballadors forans i també per retenir el talent del país. El context social i econòmic tant d’Andorra com dels països veïns fa indispensable que les bones intencions i els informes demanats es tradueixin en polítiques concretes de forma més diligent i ràpida perquè el Principat recuperi l’estatus econòmic i laboral que tenia fins ara, recuperi el nivell de vida i torni a ser un pol d’atracció per als treballadors.