Explotació vergonyosa

Va haver de ser un greu accident laboral el que va destapar aquesta situació d’explotació laboral vergonyosa que es produïa des de feia dotze anys. L’ingrés de Julio a l’hospital va descobrir la precarietat en la qual vivia, sense drets bàsics coberts. El sinistre li va costar tres mesos d’ingrés hospitalari i encara està pendent d’una intervenció quirúrgica però, paradoxalment, també ha contribuït a acabar amb un cas lamentable i que la persona que li donava ocupació, el masover de l’explotació agrària, hagi de respondre davant les autoritats per un presumpte delicte contra els drets dels treballadors. Ara bé, la recerca de responsabilitats ha d’arribar fins al final. Una de les preguntes que planen sobre tot plegat és com es pot haver produït un cas com aquest en un país de les dimensions d’Andorra durant dotze anys. Què ha passat amb els controls. Per què ningú no va donar la veu d’alarma. Perquè, a més, tot plegat és més execrable quan s’evidencia un aprofitament del més dèbil, d’aquell que no té prou recursos per reclamar els seus drets i per denunciar l’abús que està patint. El darrer episodi lamentable és l’atemoriment al qual s’estaria sotmetent l’home ara que s’han fet públiques les circumstàncies en les quals vivia i treballava. Coaccions i intimidacions que l’han dut a denunciar-ho a la policia i que el cos d’ordre ha de vetllar per posar-hi fi perquè el treballador té tot el dret a fer vida normal sense por de represàlies. El Govern també ha actuat per resoldre el vessant social de l’afer. Garantir a l’home un allotjament, resoldre la qüestió dels papers de residència o la cobertura sanitària. Allò que hauria d’haver tingut des del primer dia de feina al país. Però també seria bo que s’esvaís qualsevol dubte respecte a aquesta pràctica irregular. Que es constatés que és un cas aïllat. Perquè un altre dels dubtes que es plantegen és que si ha passat i durant tant de temps sense arribar a oïdes de les autoritats, potser es pot haver donat en més ocasions. I, en definitiva, el que s’espera és que la resolució d’aquest cas sigui també exemplificant. En un Estat de dret no es poden donar aquests abusos que són propis d’altres èpoques i altres règims. No hi ha d’haver ni una sola persona que pensi que pot mantenir un treballador en aquestes condicions sense que n’hagi d’assumir les responsabilitats i el pes de la llei.