Editorial
Càstig exemplar
La detenció de la policia i l’expulsió del club el mateix dia de la brutal agressió, la condemna de la Batllia hores després i la sanció de per vida dictada ahir per la federació no han deixat impune l’execrable acció del futbolista Junior Kobon.
El comitè de competició de la Federació Andorrana de Futbol ha inhabilitat a perpetuïtat per practicar aquest esport al Principat el futbolista de la Unió Esportiva Engordany Junior Kobon. La sanció arriba després de la brutal agressió de Junior al futbolista de l’Atlètic Escaldes Richy Hurtado, durant el partit que va enfrontar els dos equips el diumenge 23 febrer, i que va acabar amb el seu company de professió a l’hospital per un brutal cop de peu al cap. A la sanció de per vida a Andorra se li han de sumar vuit partits de suspensió, a complir a tot el món, per les agressions posteriors al fet que va comportar la seva detenció per part de la policia. A la sanció esportiva, l’ivorià Junior ha de sumar una pena de vuit mesos de presó condicional que li va ser imposada per la Batllia després de ser sotmès a un judici ràpid. El seu club, la Unió Esportiva Engordany, el va fer fora el mateix dia dels fets i sobre ell recau una proposta per part de la policia d’expulsió administrativa de cinc anys per residir il·legalment al país. Més enllà de les disculpes públiques fetes pel futbolista, cal felicitar la Federació Andorrana de Futbol per l’exemplar càstig imposat a Junior. Amb la sanció de per vida per jugar a futbol al Principat, la federació deixa molt clar que aquest tipus d’actuacions en un terreny de joc no poden quedar impunes, ni ser considerades com una acció més del joc. Ja va ser exemplar l’actuació de la policia al detenir el futbolista als vestidors del camp de la Borda Mateu, en què també va deixar molt clar que una agressió com la protagonitzada per Junior en un camp de futbol té el mateix valor punitiu que la que es pugui fer en una discoteca, al mig del carrer o en un habitatge. La violència en el futbol i en l’esport, vingui de qui vingui, ha de ser condemnada i s’han de posar tots els recursos a l’abast dels que treballen per erradicar-la. Ni els espectadors pel fet que hagin pagat una entrada són lliures d’insultar els jugadors o els àrbitres en una graderia, ni els esportistes, emparats en el clàssic “el que passa al terreny de joc queda al terreny de joc”, poden actuar com Junior. L’acció de la policia, l’actitud del club, que en cap moment va intentar justificar l’agressió, la decisió de la Batllia de condemnar el jugador i la sanció exemplar de la federació seran claus en el camí per erradicar la violència.