Mesures valentes

No. De moment no es tanquen les fronteres. De moment no és aconsellable aïllar Andorra de la resta del món tot i que ningú pot garantir que alguna persona infectada entri en territori andorrà. Alguns països han adoptat aquesta mesura de forma excepcional, però es tracta d’un afer de relacions exteriors que tampoc es pot descartar si és necessari. El que era important ara, era no caure en la inacció, en la por a actuacions severes i en caure en un fals optimisme pensant que la tempesta escamparà. A Espanya estan en estat d’alerta, i des d’Itàlia s’ha fet un advertiment a la resta de països perquè no hi hagi temor a ser contundents en les accions si no es vol caure en els mateixos errors. No és ara moment de jutjar l’actuació del nostre Govern -ja hi arribarà- sinó de seguir totes les advertències i ser responsables per respectar els consells que ens arriben de l’administració. Fins ara semblava que no passava res, que Andorra era immune, però ahir es va notar la por en la població, acaparant aliments i productes de primera necessitat; arrasant a les farmàcies i retirant diners dels bancs per si de cas. Només amb això no n'hi ha prou davant d’una amenaça que encara desconeixem. Tenir el rebost ple és un símptoma de pànic només per incrementar el problema i provocar un desproveïment. Aquest cop el Govern ha actuat de forma valenta i ràpida, amb unes mesures inaudites en un país com a Andorra, sacrificant els guanys immediats per la salut i el futur de tots. Durant 15 dies només estaran oberts els supermercats, fàrmacies i benzineres, s’ajudarà amb crèdits tous a les empreses i impostos fraccionats, i els tràmits administratius queden restringits. La població ha d’entendre que l’amenaça és real, que tothom s’ha d’implicar i que és veritablement important seguir els consells per guanyar aquesta pandèmia que posa en perill l’economia mundial. Les mesures van encaminades a forçar aquestes recomanacions, però és obligatori comptar amb la responsabilitat individual de cadascú, ser conscients que com a societat hem d’actuar amb de forma seriosa i que l’amenaça no és una broma. No és hora de viatjar, d’actes socials ni de passejar. És hora de demostrar la maduresa com a col·lectiu i ser conscients que sense tots, els recursos del país son limitats i poden arribar a ser insuficients.