Supèrbia i incompetència

Estem en guerra”, va sentenciar el Copríncep Macron en el discurs institucional de dilluns a tots els francesos. Cert. Europa ha arribat a una situació límit i tot el sistema és a un pas de col·lapsar-se per la supèrbia i incompetència amb què s’està afrontant la crisi del coronavirus. Supèrbia per creure que l’epidèmia que va començar a la Xina mai ens podria arribar a afectar, i que en cas de fer-ho teníem totes les eines per donar-hi una resposta amb garanties. Res més lluny de la realitat. Ara el continent és el principal focus de contagi de tot el món. I en això hi té molt a veure la incompetència amb què els governs han actuat a l’hora de prendre les mesures necessàries per frenar la Covid-19, amb un excés de zel per protegir, sense èxit, l’economia. Es coneixien les accions que han impulsat els xinesos i els coreans, però encara és hora que se segueixin els seus protocols, que com es demostra són els únics que donen resultats satisfactoris. Si la Xina per dimensions en queda molt lluny, no és el cas de Corea, que presenta uns paràmetres equiparables als d’Espanya i Itàlia, els dos països mes afectats. El cas d’Andorra presenta malauradament certes similituds. S’ha de reconèixer que hi ha hagut més celeritat a l’hora d’introduir mesures més restrictives, ara bé, també disposàvem d’un marge en relació amb els veïns abans d’enfrontar-nos amb el coronavirus que no s’ha aprofitar com calia. A mesura que han augmentat els contagis s’han aprovat noves actuacions, quan el camí hauria de ser l’invers. En aquests sentit, la contractació del epidemiòleg Oriol Mitjà és una excel·lent notícia. El metge català és un ferm defensor de paralitzar totes les activitats (excepte les imprescindibles, és clar), confinar tothom a casa i fer les proves abans que es presentin els símptomes. Per la qual cosa, si se segueixen els protocols al peu de la lletra en dues setmanes s’hauria de començar a revertir la situació. Parar la pandèmia justifica qualsevol sacrifici que s’hagi de fer per gran que sigui. Cadascú des de les seves possibilitats i tots des de la solidaritat. Ara només cal que el Govern tingui la valentia de seguir les seves recomanacions sense matisos. En espera de noves directrius es podria començar per reduir els horaris de les grans superfícies, fet que permetria disminuir l’exposició dels treballadors i hi hauria menys persones pel carrer.