El drama dels temporers

La situació dels gairebé 1.500 temporers que encara hi ha al país amenaça de convertir-se en un problema social de primera magnitud. La crisi del coronavirus els ha deixat sense feina un mes abans del previst, han perdut la prima de final de temporada i per tant no tenen cap tipus d’ingrés econòmic. No poden treballar per les característiques del seu permís laboral, i tot que el Govern els l’ha prorrogat fins al 2 de maig no saben en quina situació quedaran. Tenen garantida la cobertura sanitària fins a l’esmentada data però segueixen sense saber amb certesa quan podran tornar al seu país. Una possibilitat que no és evident, i més després que ahir el president de l’Argentina anunciés que suspèn la repatriació de milers dels seus nacional que estan a l’estranger en tancar unilateralment l’espai aeri. La majoria dels temporers confinats a Andorra són d’aquesta nacionalitat. L’executiu havia noliejat tres vols per resoldre definitivament el problema que ha quedat sense efecte per la dràstica mesura de paí sud-americà. Mentrestant mantenen l’allotjament a mercè de la voluntat de l’empresa que els va contractar, i no totes tenen el mateix nivell de comprensió davant de la seva precarietat pel que fa al temps que encara hi podran estar. I el fet que segueixin a dia d’avui a Andorra no és perquè no hagin intentat tornar al seu país, sinó per un cúmul de circumstàncies negatives inacabable que va començar amb la cancel·lació dels vols que van haver de contractar a correcuita. Aquesta és la realitat de la seva conjuntura: precarietat i incertesa. Precarietat perquè disposen de recursos limitats i incertesa perquè no saben quan podran posar fi a aquest malson. La resposta que s’ha donat des de les institucions cal valorar-la positivament des del moment que es tracta d’un problema sobrevingut en un etapa de gravetat extrema al país. Ara bé, cal aprofundir en les actuacions que s’han activitat amb una celeritat destacable. El primer ha de ser assegurar-se que totes les necessitats bàsiques dels 1.500 temporers estan garantides; que hauria d’anar a càrrec dels grups empresarials que els van contractar. Paral·lelament, s’ha d’intensificar la feina diplomàtica que s’està fent i potser caldrà demanar ajut als països veïns per accelerar els tràmits de repatriació. Aquesta és l’única solució acceptable per al problema.