Dia 1 contra el relaxament

Primer dia del cap de setmana. No és un dia qualsevol, i no només pel maleït virus que encara es troba fort, ni tampoc perquè la gent s’ha de quedar a casa i ha d’evitar sortir fent recomanació del que aconsellen les autoritats, ahir va ser un dia especial perquè va ser el primer que permetrà avaluar si s’ha de decretar l’estat d’alarma perquè d’una vegada per totes un grapat de persones –poques– no se saltin l’obligació cívica d’estar al seu domicili i decideixin passejar, fer una barbacoa o anar a fer una volta per la muntanya. La presència policial va ser ahir força visible, aquesta era segurament la intenció perquè ciutadans i conductors s’adonin que hauran de donar explicacions si surten al carrer en aquells supòsits no justificats. Hi ha molt abús, des d’aquells que els sembla que no té res de dolent sortir de casa, fins als que ho fan simplement per desobeir. Però que quedi clar que són una minoria, que la població està conscienciada, cada cop més, i que potser aquest toc d’alerta en cap de setmana serà més que suficient per evitar el relaxament i tornar a carregar els sentiments de solidaritat i de compromís que ha demostrat el poble andorrà i els seus residents. Serà una pena que una minoria obligui una majoria a viure en estat d’alarma, però si la llei es va aprovar amb la màxima urgència és perquè el Govern ja contemplava aquesta possibilitat. Avui toca el segon examen, i la setmana que ve les autoritats avaluaran de nou la situació i el comportament de la gent. No s’ha de caure en el parany de les xarxes socials, on es poden veure moltes fotos i vídeos que publiquen ciutadans d’altres que no respecten el confinament. Prejutjar sense saber els veritables motius dels altres no és del tot correcte, encara que és molt clar que hi ha gent que pensa que això de la Covid-19 és un problema de la resta. Esperem que el balanç sigui positiu, però si és necessari al Govern no li ha de tremolar el pols per decretar l’estat d’alarma. La situació ho pot requerir quan hi ha en joc vides humanes, i no hi ha res en aquest món, i molt menys els diners, que justifiquin la pèrdua d’una persona. L’economia tornarà a rutllar, certament que vindran temps difícils i massa llargs, però el que és irrecuperable és una vida perduda, i en això hem de pensar tots units, Govern, polítics i els ciutadans.