Editorial
Un any de les eleccions
El primer aniversari de les eleccions generals es complia ahir, enmig d’una situació que altera qualsevol balanç polític. La pandèmia de la Covid-19 marcarà aquest any però les conseqüències s’arrossegaran molt més enllà
En un escenari tipus, ahir hauria d’haver estat el dia que l’equip de Govern i la majoria parlamentària que li dona suport haurien destacat els projectes engegats aquests mesos i fet balanç del compliment del programa electoral, i que l’oposició ho hauria contrarestat tot amb crítiques més o menys constructives. Però el primer any de la victòria electoral de Demòcrates, una d’insuficient per poder governar en solitari i que va portar el primer executiu de coalició de la història del Principat, arriba en plena crisi sanitària per la Covid-19 i l’anàlisi ja no pot ser la mateixa. La pandèmia s’està gestionant de manera eficient, s’ha esquivat el col·lapse sanitari gràcies a les estrictes mesures de confinament, però les seves derivacions són i seran d’una envergadura enorme en l’economia del país i capgiraran l’agenda política d’aquesta legislatura. El pressupost aprovat per a aquest exercici, allà on l’executiu dibuixa els projectes prioritaris de l’any, ja és pràcticament paper mullat. La immensa majoria de les inversions s’hauran d’aparcar perquè ara la prioritat de la despesa ha de ser un altra i les recaptacions d’impostos patiran una davallada important a causa de l’impacte sobre el teixit econòmic de l’aturada per la pandèmia. L’enfocament dels propers mesos haurà de ser remar per la recuperació i tot l’esforç econòmic que s’està fent i s’haurà de fer per part de les arques de l’Estat tindrà un gran impacte sobre l’endeutament. Però el camí cap a la recuperació i per evitar una greu crisi social passa indubtablement pels comptes públics. I per això en aquest primer aniversari de les eleccions generals del 2019 s’ha d’apel·lar també a la necessitat del consens polític. Perquè ara que ja s’aborda el procés de desconfinament per iniciar l’obertura de l’economia s’ha de començar a plantejar un procés de reconstrucció. I la situació és tan fràgil que requereix la implicació de tot l’arc parlamentari, malgrat que és evident que els posicionaments no coincidiran mai al cent per cent. En unes altres circumstàncies, ahir hauria estat el dia per recordar les urgències sobre la taula, des de la problemàtica de l’habitatge al futur del sistema de pensions, les negociacions amb la UE o la diversificació de l’economia. Però és evident que la Covid-19 ha alterat les urgències i que ja ha marcat aquesta legislatura.