Discurs i mascaretes

L’esforç per a mantenir la població informada del dia a dia de la crisi del coronavirus dels ministres Joan Martínez Benazet i Eric Jover és encomiable. Tant pel que fa a les qüestions sanitàries com a les econòmiques i socials. Un esforç necessari perquè com ells mateixos no es cansen de repetir estem davant d’una situació extrema que evoluciona en qüestió d’hores. Ara bé, això no ha d’impedir que es pugui analitzar de forma crítica alguns aspectes. En primer lloc, costa d’entendre que les dades relacionades amb tot el que fa referència als temes de salut es facin públiques al migdia. Es podria entendre si estigués relacionat amb la malaltia per Covid-19 que pateix Benazet, però aquesta metodologia va començar abans que se li detectés. El volum de feina ingent a què s’enfronten en cada moment pot explicar que s’abandonessin les dues rodes de premsa dels dos ministres alhora i es reduís a una compareixença al dia. Però seria més comprensible que aquesta única intervenció fos conjunta i a última hora de la tarda quan apareix Jover sol. Un altre dels aspectes a debatre és el sistema emprat perquè els periodistes puguin preguntar als titulars de Salut i Finances. I no perquè hi intervinguin determinat tipus de mitjans de comunicació que mai tindrien cabuda en compareixences d’aquesta altura en cap dels països del nostre entorn. Sinó perquè la possibilitat de repreguntar està molt limitada per no dir que és pràcticament nul·la. Per la qual cosa es dona massa marge als polítics per evitar respostes incòmodes. Les alternatives són complexes. Per exemple, la situació a Espanya ha estat molt perversa, fins a provocar que les queixes dels mitjans hagin obligat a canviar el mètode. Un últim aspecte més conjuntural és el que passa amb casos com el de les mascaretes. Des del moment que el més alt responsable del ministeri diu que seran obligatòries i que es proveirà les farmàcies del material necessari és pràcticament inevitable que la gent de forma massiva s’aboqui als establiments i s’esgotin en poques hores. Amb la qual cosa, les llargues cues poden provocar un efecte contrari, que en cap cas és atribuïble al ministre, sinó al seguidisme dels ciutadans i a la por creixent que provoca la pandèmia. Cal fer una crida a la calma i a la responsabilitat perquè el subministrament està garantit. I seguir el tractament més efectiu: queda’t a casa.