Editorial
El cost de les mesures
El govern ha presentat mesures econòmiques ambicioses i amb un alt component social. Les accions comporten un important endeutament de l’Estat, que més tard o més d’hora repercutirà també en el ciutadà.
Govern va presentar ahir el segon paquet de mesures per pal·liar l’impacte econòmic de la crisi provocada per la Covid-19. De la llei destaca la regulació dels ERTO, les ajudes directes per als autònoms i la rebaixa de salaris per part dels càrrecs polítics. Les accions presentades són ambicioses i amb un alt component de protecció social. En el cas de la suspensió temporal d’ocupació, el text preveu que els treballadors afectats renunciïn com a molt a un 20% del seu sou en el cas dels que cobren el salari mitjà i que mai es rebaixi per sota del salari mínim. Pel que fa a l’empresa, pagarà com a molt el 25% del salari, fent-se càrrec de menys percentatge com més alta sigui la nòmina de l’empleat. Per part seva, el Govern arribarà a assumir en alguns casos fins al 75% del sou afectat. A més, tots els treballadors que pateixin una suspensió temporal d’ocupació tindran una rebaixa del 20% en el seu lloguer o una pròrroga en la paga de la hipoteca. És lloable que en moments complicats el Govern ajudi amb una aportació més que important els ciutadans amb una situació més delicada. La crisi econòmica que tenim a sobre serà, sens dubte, una de les més agressives viscudes al país, amb un impacte molt important al sector del turisme, que representa la meitat del PIB del Principat. La recuperació serà llarga, lenta i feixuga i sens dubte moltes famílies necessitaran aquestes ajudes per poder subsistir. La immediatesa i la duresa de la crisi, però, no ens pot fer oblidar que cal pensar com s’hi farà front financerament des de l’executiu. El que està clar és que la crisi que s’inicia anirà més enllà de l’any present i que, per tant, requerirà una reflexió més profunda sobre el model de país que es vol tenint en compte que fins ara Andorra ha destacat per ser un país amb un model baix de pressió fiscal. El moment, que amenaça de fer trontollar el país tant a nivell sanitari com econòmic, arriba a més sense cap acord amb organismes internacionals com l’FMI o d’altres que puguin ajudar financerament el país. És evident que la sortida de la crisi comportarà un endeutament de l’Estat i que això tindrà una repercussió, més tard o més d’hora, en el ciutadà. El bon funcionament de l’economia sens dubte és la millor carta per tenir ingressos, però caldran també altres esforços i en el discurs d’ahir a la nit el cap de Govern ja va obrir la porta a apujar els impostos.