Civisme i solidaritat

El balanç del primer dia de desconfinament després de cinc setmanes de reclusió voluntària al domicili ha posat en valor el grau de compromís i solidaritat de la ciutadania. De manera esglaonada, tal com ho ha dissenyat el Govern, amb total respecte a les recomanacions oficials; amb l’ús majoritari de les mascaretes com a element més visible i fent cas a les franges horàries establertes per a cada segment de població és com va transcórrer la jornada. En primer lloc cal reconèixer que la mesura va generar certa inquietud davant la possibilitat que s’arribés a descontrolar la situació i es pogués alterar la política de contenció de la pandèmia. Res més lluny de la realitat. La política sanitària que està aconseguint l’objectiu d’aplanar la corba de contagis i evitar el col·lapse de l’hospital no ha de patir cap variació negativa si es manté el nivell de civisme demostrat ahir. Ara bé no podem cometre l’error de caure en la complaença i relaxar-nos en la lluita contra el coronavirus; que està molt present i actiu en la comunitat i que, com recordava l’epidemiòleg Oriol Mitjà, si ens n’oblidem “atacarà”. I ja en coneixem les conseqüències. Per aquest motiu pren especial rellevància la iniciativa de Govern de sotmetre, de forma voluntària, tota la població al test d’anticossos que permetrà conèixer el nivell d’afectació real de malaltia al país. La prova revelarà el volum de població que està immunitzada i que per tant es pot reincorporar sense risc als llocs de treball, perquè ni pot contagiar-se ni el pot transmetre. Un volum significatiu de persones amb aquest perfil obriria una nova perspectiva per fer front a la crisi econòmica associada a la pandèmia. Com abans es pugui tornar a activar el teixit productiu abans es podrà començar a encarar el futur més incert i complex de la nostra història. La crisi sanitària ha posat de nou sobre la taula que la transformació de l’estructura econòmica ha estat inexistent i que és imprescindible per a la supervivència del país; no pot continuar depenen en tant alt nivell dels veïns. El mateix que ha fet amb l’estructura administrativa que cal repensar i actuar perquè és excessiva i injustificadament onerosa. Però alhora també ha revelat el grau de civisme dels ciutadans i que els que reclamen amb insistència que es decreti l’estat d’alarma hauran d’esperar. Esperem que per sempre.