Política per donar solucions

El debat dissabte de la sessió que va permetre l’aprovació del segon paquet de mesures econòmiques davant la crisi del coronavirus va tenir moments de tensió, però en general tampoc va ser una sessió marcada pels atacs personals i de gran agressivitat. Sí que és cert que hi ha algunes decisions que costen de comprendre per a aquells que segueixen l’actualitat política, tot i ser conscients que entre el que es diu públicament i el que es pensa moltes vegades no hi ha cap coincidència. D’una banda va sorprendre la resignació i fins i tot passivitat de terceravia davant una llei que el líder d’aquest grup parlamentari va rebutjar en públic i va dir clarament que no encaixava amb la seva filosofia. Tanmateix, la coalició disposava de la majoria suficient per aprovar unes accions destinades a frenar l’impacte negatiu sobre l’economia, tot i que serà molt difícil evitar una crisi que recorrerà tot el planeta, com el mateix virus que l’ha provocat. El ministre de Finances, Eric Jover, va intentar ahir a preguntes dels periodistes suavitzar o relativitzar unes declaracions desafortunades del ministre Jordi Gallardo, que va dir que els acomiadaments són necessaris. Probablement el titular d’Economia no es va saber expressar, perquè des de l’Executiu l’obligació és treballar per mantenir els llocs de treball, un repte que en cap moment s’ha d’entendre en perjudicar les empreses, que creen riquesa i donen feina. A ningú se li escapa que una crisi econòmica con la que auguren els economistes tindrà conseqüències en el mercat laboral, però, com va rectificar Jover, hi ha preocupació perquè la crisi pot tenir acomiadaments i per això s’ha de treballar perquè el teixit econòmic pugui mantenir les plantilles. Òbviament hi ha factors que no depenen de l’executiu, com és la resposta del turisme, la despesa que genera, i el consum intern, però la pèrdua de llocs de treball implica l’empobriment del país i també de les mateixes empreses. No ens podem resignar a pensar que els acomiadaments són inevitables, i en tot cas els càrrecs electes estan per treballar en benefici de la societat i de la nació. Un dels objectius és salvar el màxim de llocs de treball. Els ministres i els polítics tenen com a missió demostrar les seves habilitats en els moments difícils. La població és comprensiva amb la situació que patim.