Editorial
Només ens falta el xip
Tothom té dret a defensar la seva privacitat, però d’aquí a pensar que es mercadejarà amb les proves massives a la població sobre el coronavirus hi ha molt de ciència-ficció quan en altres àmbits ningú no hi posa obstacles
Finalment el ministeri de Salut ha acceptat que la població tingui els resultats del primer cribratge massiu i no hagi d’esperar el segon test per saber quin és el seu estat final pel que fa al coronavirus. De fet, es tracta més d’un gest de cara a silenciar les veus crítiques que d’efectivitat, perquè aquelles persones que donin positiu en la primera prova seran alertades, mentre que les que no presentin cap símptoma i el test ho verifiqui no haurien rebut cap avís i, d’aquesta manera, tindrien la certesa que el resultat és negatiu. Però a poc a poc s’ha anat fent una bola i molta gent s’ha apuntat a la defensa d’una privacitat que ja ningú no pot preservar. No només en matèria de la pròpia salut, en què l’historial clínic és el major exemple de compartir dades entre professionals de la medicina, sinó que en molts actes quotidians de la nostra vida acceptem oferir dades personals sense pensar com poden ser utilitzades ni tan sols a mans de qui poden anar a parar. El Govern va informar ahir que ha aprovat el decret que regula la realització de l’estudi serològic a tota la població que es fa en el marc de la infecció per SARS-CoV-2 al Principat. Les proves permetran detectar els anticossos IgM, que són la resposta immunològica a una infecció recent, i els anticossos IgG, que apareixen a mesura que evoluciona la infecció i es detecten en la fase final de la malaltia i un cop passada la infecció. El test permetrà fer una radiografia de la població i per això s’insisteix en la importància que la resposta sigui massiva a les dues cites, ja que una de sola no serà concloent. S’ha de ser conscient que la reobertura de l’activitat econòmica depèn exclusivament de la salut de la població, i que la salut de l’economia dependrà de quan s’aconsegueixi la normalitat, al més aviat possible. Hi ha persones que han argumentat sòlidament la defensa a la privacitat de les seves dades, tal com ho han fet amb l’historial clínic, però hi ha un corrent de desconfiança com si algú volgués mercadejar amb aquestes dades quan des de l’administració pública s’han donat suficients explicacions que aquesta informació sobre el virus no s’utilitzarà de forma particular. Les teories conspiranoiques s’han de deixar per a d’altres àmbits en què la població es mou amb molta confiança sense pensar sovint que els seus hàbits i costums estan controlats.