Editorial
La primera allau d'ERTO
La falta d’activitat ha empès moltes empreses a fer la sol·licitud per acollir-se als ERTO. No tenen feina per al personal per la falta d’activitat i d’ingressos, i la ‘normalitat’ només serà possible amb el turisme
Quasi 5.000 empleats tornaran als seus llocs de treball a partir de dilluns, quan es posa en marxa la segona fase de reobertura de les activitats econòmiques com ara la construcció i les empreses relacionades amb el sector; els tallers mecànics; les indústries relacionades amb la fabricació de productes estratègics com poden ser targetes; l’ensenyament privat telemàtic i certes professions liberals com economistes, advocats, gestors, saigs o notaris. A banda de la construcció, que mobilitza una massa important de treballadors, la resta són activitats que es poden gestionar fàcilment pel que fa al control per evitar els contagis. La construcció haurà d’anar amb molta cura, però l’elevat nombre d’empreses que s’estan acollint als ERTO demostra que el país ha d’emprendre el camí cap a una normalitat que serà difícil d’assolir, tant que potser la població ha de prendre consciència que es trigarà molt a arribar a aquesta anhelada normalitat. El nombre d’ERTO és un clar exemple. Ahir a la tarda ja eren 289 les sol·licituds rebudes d’empreses que donen treball a 4.400 treballadors, dels quals 3.000 estaran afectats per una suspensió del contracte laboral i 540 per una reducció de la jornada laboral. Són xifres realment altes que denoten que les empreses no tenen volum de feina suficient per reincorporar els empleats, un fet que atia la por que un cop caduquin les mesures econòmiques excepcionals es produeixin acomiadaments massius. La patronal i el sector turístic en concret reconeixen obertament que si l’economia no remunta hauran de fer acomiadaments. Si la situació sanitària ho permet i sempre amb el vistiplau dels professionals mèdics, s’haurà d’entrar en un període progressiu de reobertura que com a mínim reanimi el consum intern. Més enllà d’aquí només hi ha un futur incert que depèn de molts factors, bàsicament de l’economia europea i la dels països veïns, i que el turisme de proximitat permeti salvar aquest escenari tan difícil on ens condueix el virus. De moment s’ignora quan hi haurà les condicions i les garanties necessàries per obrir les fronteres, i poder fer-ho a l’estiu seria oxigen per seguir resistint. Molts hotels ofereixen allotjaments a partir del juliol, però oficialment no hi ha res decidit. I no es pot oblidar que ningú sap res de com respondrà la Covid-19 els propers mesos.