Sense copes ni àpats

Andorra manté la mentalitat mediterrània acostumada que bars i restaurants siguin un lloc de trobada social amb amics i familiars. Les tapes, les copes i un bon àpat formen part de la vida social i també dels negocis, però la presència de la pandèmia ha posat final a aquest costum tan arrelat i, de moment, els serveis d’oci destinats a afavorir la vida social dels ciutadans seran els darrers a incorporar-se a l’activitat econòmica. Amb les reduccions d’aforament i l’obligació de mantenir la totalitat de la plantilla, els números no els surten als bars i restaurants d’Espanya, que prefereixen mantenir-se tancats fins a la tornada a la “nova normalitat” per evitar pèrdues que portarien al tancament definitiu. La situació no és diferent a Andorra, encara que no es coneixen exactament les mesures, que probablement seran similars a les dels comerços, amb un aforament limitat i màximes mesures de protecció. Tot depèn d’aquest aforament, perquè a molts establiments probablement no els surt a compte obrir portes si no poden atendre tota la demanda i menys encara si han de mantenir el mateix nombre de personal per atendre menys clients del que era habitual abans de l’arribada del virus a Andorra. No hi ha una solució fàcil i menys que acontenti tothom. Restauració i locals d’oci no són serveis essencials per a la població, però sí que ho són per a un país turístic i pel pes que representen en l’economia andorrana i en la contractació de treballadors. Però sembla que totes les reflexions ja estan dites durant aquesta pandèmia: obrir sense garanties per haver de tancar de forma forçosa és la mort del negoci. Tothom és conscient que els propietaris d’uns locals que comporten una feina tan dura no ho estan passant gens bé i que el retorn a l’activitat no serà gens fàcil. Un estiu amb una presència acceptable del turisme de proximitat podria representar una forma de subsistència a l’espera de la campanya d’hivern i de veure si ja hi ha un remei contra la Covid-19. El certificat de free covid sembla una idea agosarada perquè ningú pot assegurar-ho, i el consum intern és insuficient per mantenir tants negocis del sector enfocats al turisme. L’any es dona per perdut, la factura serà cara i el millor ara per ara és que Andorra pugui obrir les fronteres amb Espanya i França a l’estiu. No es pot esperar més.