Editorial
Adaptar-se als temps
La Covid-19 ha alterat el normal funcionament de la sanitat i professionals com ara dentistes, fisioterapeutes o logopedes només atenen urgències. Aquests últims poden fer sessions a distància però la cass no les cobreix.
La pandèmia ha obligat a adaptar el treball al confinament, demostrant que en molts casos és possible fer la feina a distància, i més, ara que la tecnologia ho permet. El teletreball no és una figura nova però a Andorra fins que va arribar la pandèmia estava poc estesa. Les possibles reticències que es tinguessin al respecte es van haver d’oblidar per pura obligació, per la necessitat de seguir fent rutllar serveis o activitats essencials però possiblement aquestes pràctiques hauran arribat per quedar-se. És una opció per garantir la conciliació laboral, l’argument que significa un rendiment menor de l’empleat no és gens realista i, fins i tot, evitaria problemes de mobilitat en jornades de molta afluència turística o de nevades. Les professions sanitàries també han hagut d’adaptar-se a la nova rutina malgrat que en el seu cas és complicat el treball a distància i, en alguns casos, impossible. Les directrius a seguir han estat la de reduir les visites al que és estrictament urgent i seguint protocols exhaustius de seguretat i higiene a l’espera que a partir del dia 18, quan s’entri en la tercera fase de represa de les activitats econòmiques, les consultes puguin treballar amb una major normalitat. Però algunes professions de l’àmbit sanitari sí que tenen possibilitats d’atendre a distància els seus pacients. De fet, un decret del Govern de l’abril ho deia explícitament per a psicòlegs, dietistes i logopedes. Aquests últims, però, posen de manifest la contradicció que suposa perquè les consultes telemàtiques no tenen reemborsament de la CASS. Per tant, proposar als pacients aquesta fórmula suposa un perjudici econòmic i perd tot el sentit. La realitat viscuda posa de manifest que les tarifes de la Seguretat Social també s’han d’adaptar a les noves circumstàncies, i que, per tant, si es considera que els logopedes poden fer sessions a distància, aquests actes han de tenir també finançament públic. Serà, a més, una oportunitat per al futur immediat, en què el risc de contagi provocarà que les consultes tampoc no puguin operar amb normalitat perquè el flux de pacients haurà de ser molt menor. Si es tracta d’evitar la propagació del virus i la tecnologia permet consultes alternatives és el moment de fomentar-les per tal que els pacients puguin ser atesos igual però amb la major seguretat del distanciament social.