Mercadeig amb l'educació

Es fa difícil d’imaginar que puguem passar per un moment més complicat que l’actual. La pandèmia del coronavirus ha generat uns problemes sanitaris, econòmics i socials tan greus que encara ni s’intueix quan pot començar la recuperació. En aquest context un dels aspectes de la conducta humana més inacceptables és la insolidaritat. El que ha demostrat el Sindicat d’Ensenyament, precisament, quan ha demanat que l’hora extra setmanal de reforç als alumnes durant tres mesos sigui remunerada. El primer que cal destacar és que estem parlant només de la junta, i què han estat molts els professors que s’han desmarcat de la petició fins a l’extrem de donar-se de baixa del sindicat. Intentar entendre com han pogut formular la reivindicació pecuniària no és senzill, perquè l’única explicació plausible és que o viuen en una realitat paral·lela o els nivells d’egoisme són inacceptables. O una combinació d’ambdues variables. El col·lectiu manté la retribució salarial íntegra des de l’esclat de la crisi i és dels pocs que no han de patir pel seu lloc de treball quan es reprengui l’activitat. A banda que des de sempre gaudeixen d’unes condicions laborals envejables i d’uns privilegis que mai han valorat com es mereixen. Perquè les exigències són constant i més en períodes electorals, moment en què aconsegueixen pràcticament tot el que volen, com va passar amb l’últim pols al Govern. Però aquesta vegada, la junta de sindicat, no tot el col·lectiu, ha mesurat erròniament les conseqüències dels seus actes. Potser creien que el context no havia canviat radicalment, el que de ben segur encara és més greu, que ho és molt, per mercadejar amb una hora a la setmana. Lamentablement ha tirar per terra la bona imatge que el grup havia mostrat amb el treball que fa en uns moments d’excepcionalitat per poder minimitzar els danys en l’educació dels alumnes, els principals perjudicats. Una imatge que no es correspon amb el gruix del col·lectiu però que ara s’ha generalitzat, de manera que cal que actuïn amb rapidesa per recuperar el bon nom d’una professió que sempre ha presumit de ser vocacional. Igual que correspon als afectats decidir sobre relleus i dimissions a l’associació. Del que no poden tenir cap poder en la decisió final és si es reprenen les classes al juny. Només han de prevaldre criteris sanitaris.