Acontentar tothom

es que va esclatar la crisi sanitària que s’apel·la a la corresponsabilitat. I des de fa setmanes que es reclama que els polítics, alts càrrecs, assumeixin també la seva quota rebaixant-se el salari. El Govern ja va anunciar en la segona Llei òmnibus que un tercer projecte de llei abordaria aquestes mesures i ara ja el té embastat. Un text que només toca les retribucions dels polítics i la d’assessors i càrrecs de confiança i de lliure designació i que no afectarà les de treballadors públics. El ministeri de Funció Pública ha intentat negociar amb els sindicats la renúncia a la meitat de la paga extra però la resposta ha estat negativa. L’argument dels representants dels funcionaris és que primer es facin accions per aprimar una estructura d’alts càrrecs i assessors que denuncien com a excessiva i que es racionalitzi la despesa i que després es podria parlar de renúncies. La reacció dels treballadors públics és en certa manera comprensible. És cert que s’ha de fer una reflexió global a l’entorn de l’estructura de l’administració, de si un territori de dimensions tan petites es pot permetre aquest cost fix que, a més, no ha deixat de créixer els últims anys. Una reflexió que abordi des de si calen plantilles tan àmplies a totes les administracions fins a si són necessaris tants càrrecs o contractar aquest nombre d’assessors. Però això no vol dir que sigui raonable que no es toqui ni un euro a la retribució dels treballadors públics quan el sector privat ja està patint la crisi. I òbviament no es tracta de fer una tisorada global perquè de categories salarials de funcionaris n’hi ha diverses i seria injust que els que estan a les bandes més baixes patissin la retallada. Hi ha el precedent del primer Govern Martí, que va reduir sous als que cobraven més de 3.000 euros. No sembla una mesura il·lògica i que no estigui d’acord amb aquesta corresponsabilitat a la qual s’apel·la. El Govern ha optat, però, pel conservadorisme segurament conscient que se li podria obrir un front complicat. I és lloable que s’abaixin el sou polítics que estan gestionant una crisi d’aquestes dimensions i que ho estan fent amb solvència. Però seria quedar-se en l’anècdota aplaudir la mesura sense apuntar que en l’àmbit econòmic tindrà una transcendència modesta i que ara que arriben temps molt complicats és l’hora de plantejar si realment Andorra té una funció pública sostenible.