Retallada versus inversió

El Govern, els comuns i les parapúbliques han optat per reduir les inversions en obra pública a la mínima expressió. Els diners estalviats es destinaran a cobrir part de les despeses generades per la crisi de la Covid-19. És una opció. Les retallades ofereixen resultats a curt termini, nodreixen de liquiditat les arques públiques i eviten que creixi l’endeutament. Ara bé, a mitjà i llarg termini aquesta política hi ha seriosos dubtes que sigui la millor. Es pot arribar a comprometre el futur immediat d’un sector, ara més que mai, clau. La construcció representa el 16% del PIB i dona feina a més de 4.500 treballadors. A la vista de la situació en què es troben el turisme i el comerç, tancats des de fa més de dos mesos i sense expectatives de recuperació clares, el pes de la construcció en el PIB augmentarà de forma significativa aquest exercici. Tant com pot caure el següent. Si no es licita més obra pública el volum de feina pot caure en picat el 2021 amb el consegüent empobriment del país i la pèrdua de llocs de treball. Fet que tindrà un efecte negatiu sobre el teixit econòmic i social. Paral·lelament els ingressos de l’Estat via càrregues impositives també patirien un seriós retrocés. De manera que si no es prenen mesures correctores ens trobarem davant una disjuntiva excloent que penalitzarà seriosament la revitalització econòmica. En primer lloc, caldria que les institucions donin facilitats a la iniciativa privada a l’hora de tirar endavant promocions immobiliàries, la qual cosa no significa donar carta blanca als constructors com va passar en altres èpoques. Si aquest exercici s’ha decidit aturar totes les iniciatives davant la gravetat de la situació per l’inevitable i enorme endeutament, a continuació cal analitzar les polítiques d’inversió pública per a l’exercici vinent. Valorar si la millor opció és seguir per la via de les retallades o tornar a invertir. L’alternativa és evident i el que cal és trobar mecanismes per finançar-ho. Per això cal deixar de pensar en el curt termini. La virulència dels primers moments de la pandèmia ha impedit al Govern planificar més enllà del dia a dia, però un cop controlada és l’hora de pensar com ha de ser la nova Andorra. Una qüestió urgent, que necessita d’un think tank que superi el cercle endogàmic de l’executiu i incorpori personalitats de contrastada solvència de tots els sectors.