Frontera oberta

La tornada el més semblant possible a la normalitat d’abans de la pandèmia és inviable sense que s’obrin les fronteres amb França i Espanya. La represa de l’activitat i la consegüent recuperació econòmica estarà en entredit fins que puguin entrar els visitants, perquè si bé el consum intern és important i necessari, també és clarament insuficient per garantir la viabilitat del país. Les estructures econòmiques han variat poc o gens, així que som massa dependents dels sectors tradicionals. Amb el turisme en un lloc preeminent. Per tant, és imprescindible que s’activin tots els mecanismes per facilitar el trànsit entre els estats veïns. Sempre que, és clar, ho permetin els criteris sanitaris, que a Andorra ara són molt favorables pel gran treball que s’ha fet per controlar la crisi del coronavirus. El primer pas substancial està a punt de produir-se amb l’obertura del pas fronterer amb França l’1 de juny. Les condicions són òptimes perquè així sigui. El coronavirus als departaments en un radi de cent quilòmetres del Principat està sota control, així que a priori l’arribada de visitants francesos no hauria de comportar un perill per a la salut. La qual cosa no vol dir que no s’hagi d’impulsar un protocol amb mesures de protecció. Mantenir el distanciament social, controlar la temperatura, obligar a l’ús de la mascareta i limitar l’aforament dels comerços són uns hàbits que es poden i s’han d’exigir als turistes, que de ben segur no els han de suposar cap problema, ni han d’impedir que ens visitin. La realitat és que són unes pràctiques que hem de començar a catalogar de normals perquè ningú sap hores d’ara quan podrem prescindir-ne. Del que no hi ha dubte és que no serà en un termini breu. De la mateixa manera que ningú pot esperar que l’1 de juny el Pas i el país en general recuperi el pols d’abans del confinament, perquè per a això falta més temps del que seria desitjable. I la iniciativa del comú d’Encamp va en aquests sentit, de pal·liar la caiguda d’ingressos provinents de l’exterior amb la fidelització del consum intern dins de la mateixa parròquia. En qualsevol cas, però, no es pot treure importància al fet que el trànsit amb França recuperi la normalitat. El cas d’Espanya és més complicat. L’obertura de la frontera no està només en les nostres mans i la situació sanitària al veí del sud encara és delicada.