Editorial
Temporers a la força
La majoria de temporers que van venir a treballar a les estacions andorranes s’han trobat amb l’avançament del final de la temporada, sense feina, sense vols i amb un futur incert perquè no saben on seran demà.
Els 18 centres d’esquí argentins estan a les províncies de Mendoza, Neuquén, Río Negro, Chubut, Santa Cruz i Tierra del Fuego, amb uns 6.000 empleats permanents i 50.000 més que treballen només durant la temporada d’hivern. Uns 900.000 turistes visiten aquestes destinacions de neu cada temporada i generen un impacte econòmic estimat en 30.000 milions de pesos, entre trasllats, allotjament, menjars i activitats en els centres de neu, com lloguers d’equips, excursions guiades i classes. Aquest any tot apunta que les estacions ho passaran molt malament. Algunes encara tenen esperances de poder obrir amb rigoroses mesures d’higiene i de protecció del coronavirus, i d’altres donen la temporada per perduda. És bàsicament una qüestió només econòmica, difícilment hi haurà suficient clientela que justifiqui la rendibilitat de posar en marxa l’estació i contractar el personal necessari. L’espai aeri argentí continua tancat fins i tot per als seus nacionals, molts dels quals estan atrapats a Andorra amb una gran sensació d’impotència i d’abandonament per part del seu govern i sense saber quan podran tornar amb les seves famílies o com passaran l’estiu a Europa si, com tot apunta, es queden aquí forçosament. Només s’ha de pensar com han patit les famílies del país aquest temps de confinament per imaginar la situació d’aquests temporers que han gastat els seus estalvis i han viscut amb l’angoixa constant de témer pels seus allotjaments i per disposar dels recursos essencials com menjar. Van venir per treballar i han patit una odissea perquè de forma incomprensible, l’Argentina va tancar l’espai aeri fins i tot per als seus, que s’han quedat atrapats sense possibilitats de volar al seu país. S’apunta que la precarietat del sistema sanitari argentí és una de les justificacions d’aquest aïllament, però els ciutadans esperen i exigeixen dels seus governs suport i ajuda quan ho necessiten a l’exterior, cosa que no ha passat. El Govern i els comuns han entès molt bé que no podien permetre’s enmig d’una emergència sanitària tenir paral·lelament un problema social amb aquestes persones que s’han trobat desemparades, i les ajudes que fins ara han rebut han servit per arribar a un escenari més favorable i a esperar que els temporers vegin com se solucionen els seus casos individuals. S’ho mereixen.