Editorial
Si no se sap no existeix
La policia sembla entestada a tapar informativament les actuacions policials que tenen lloc, almenys les principals, quan l’interès seria facilitar dades fidedigne i no incitar a reballar amb fonts que no són oficials i que indueixen a l’error
El mateix dia que dues noies passaven a disposició judicial per un afer relacionat amb possessió de droga, i també el mateix dia que un conductor espanyol se saltava el control duaner al riu Runer i no podia ser aturat fins gairebé el túnel d’Envalira, posant en perill la resta de conductors, vianants i ciclista, el Twitter de la policia ens delectava ahir tot recordant al ciutadà que el país està de dol per les víctimes mortals de la Covid-19, i informant que el primer dia amb llibertat total de moviments i l’arribada de turistes francesos al Pas havia transcorregut sense incidències. Això sí, al fitipaldi se li dedicaven tres línies comptades amb unes fotos molt publicitàries del vehicle donat a la fuga. Com que ahir era dilluns, hauria estat bé fer coincidir el dia en què es fa balanç de les principals actuacions policials i aprofitar per donar detalls sobre l’operació en un pis de Ciutat de Valls, però no, s’havia de llegir entre línies: “Detenció de dues dones per delicte contra la salut pública,” És tota la informació facilitada als mitjans de comunicació quan diumenge a la nit s’havien filtrat dades errònies que parlaven d’un quilo de marihuana amb intervenció de la policia secreta i de diverses patrulles, que després s’ha convertit en 120 grams. Cert que els mitjans en aquests casos ens hauríem de guiar únicament per la informació oficial, però quan aquesta és inexistent per part de la policia, el dilema que es planteja és com s’informa la població de fets que realment interessen i no de les simpàtiques piulades al compte de la policia. Es fa difícil recordar a quina data es remunta la darrera roda de premsa, i els comunicats telègrafics –un sol a la setmana encara que hagi passat un fet extraordinari– no són gens útils i conviden a la confusió. El silenci informatiu no és exclusiu de la policia, passa en altres estaments com la Batllia, però en la majoria de països els cossos de seguretat acostumen a informar amb amplitud i a atendre les demandes dels periodistes. A Andorra aquest buit s’ha cronificat malgrat que ha de ser la mateixa cúpula policial i el Govern els principals interessats a donar a conèixer la feina que fan els agents –que en cap cas es posa en dubte–. Al final ve a ser com aquella cèlebre frase que diu que allò que no es coneix no existeix. Costa entendre aquest distanciament, aquesta fredor informativa.