Treballadors sense sou

Les regles de les suspensions de contracte eren clares. Les empreses que s’hi volguessin acollir no havien de tenir deutes amb l’administració, un requisit comprensible perquè bona part del salari que perceben els empleats afectats surt de les arques públiques i no s’entendria que se’n beneficiessin negocis que no compleixen les obligacions de pagament. Però prop de 200 van sol·licitar acollir-se a un ERTO malgrat tenir impagaments i ara això està impedint que els assalariats d’aquestes empreses percebin la part del sou que els ha d’abonar el Govern (a través de la CASS). Un problema greu perquè a aquestes persones els hauran girat els rebuts mensuals i han de seguir cobrint despeses bàsiques sense que els hagi entrat la part fonamental dels seus ingressos. Les xifres les va exposar ahir el cap de Govern, apuntant que els afectats són unes 1.100 persones, alhora que va afegir que des de l’executiu es mira de buscar una solució que passa per contactar amb cadascuna de les 200 empreses per mirar d’acordar com sortir d’aquesta situació i que els assalariats no en siguin els perjudicats. L’actuació més reprovable és la de les empreses que, conscients de la seva situació, van sol·licitar acollir-se a una mesura a la qual no tenien dret. És injust que pretenguin tenir els mateixos drets que aquelles que abonen religiosament impostos, taxes i cotitzacions a la Seguretat Social. Després al Govern se li hauria de demanar que fos més curós amb els filtres malgrat que s’ha de reconèixer que és una mesura inèdita que s’ha posat en marxa en un temps rècord i que, tot i així, s’han abonat la immensa majoria de les nòmines amb l’excepció de les afectades per aquests incompliments que sempre són imputables als negocis. Alhora, també s’ha de valorar que se cerqui ara una solució i que hi hagi el compromís que si les empreses presenten plans per abonar els seus deutes podran beneficiar-se de l’ERTO i els seus treballadors cobrar el sou. Perquè si es tracta de protegir llocs de treball s’ha d’esgotar fins a l’última de les possibilitats i sobretot pensar en la part més fràgil i l’autèntic perjudicat, el treballador. No obstant això, les empreses deutores han de saber valorar aquest esforç i no s’hi val que després pretenguin desviar-se d’allò a què s’han compromès i intentar evitar pagar allò que els toca.