Editorial
App contra la Covid
Les noves tecnologies es plantegen com una opció per rastrejar la Covid-19 de manera que les persones que han estat en contacte amb positius del virus puguin aïllar-se ràpidament. Andorra també prepara app pròpia.
Des que van eclosionar els smartphones que portem a la butxaca, tenim una eina que ens permet fer multitud de coses: comunicar-nos, comprar i pagar, reservar un restaurant o orientar-nos en una ciutat. Tanta comoditat també té els seus contres, com ara l’entrega que l’usuari pot arribar a fer de la seva privacitat sense ser-ne del tot conscient. Hem viscut una pandèmia sense precedents en dècades i per a la qual s’han usat armes antigues, com el confinament. Però, òbviament, els recursos sanitaris són molt superiors al segle XXI i ara que s’enceta el període postpandèmia s’hi afegeixen noves possibilitats, com ara les que permet el nostre telèfon mòbil. Ja fa dies que molts països treballen en aplicacions que serveixin per localitzar positius i contactes. Aquesta feina, la del rastreig, esdevé fonamental per frenar que un rebrot de la malaltia no es descontroli i que es puguin aïllar amb relativa rapidesa totes aquelles persones que hagin estat en contacte amb el focus. Evidentment, l’app podria facilitar enormement aquesta feina. Amb els primers projectes ha aparegut ja la controvèrsia i el debat entre dos models, un en què les dades no estarien en mans de l’usuari, sinó que se centralitzarien, i un segon que es considera respectuós amb la privacitat i basat en l’anonimat. Aquesta és l’opció que es treballa a Andorra, la d’una eina que a través de la tecnologia bluetooth permeti que l’usuari sigui informat de si ha estat en contacte amb un positiu i a partir d’aquí ho comuniqui al metge o s’aïlli directament. També és l’opció que avala l’Agència de Protecció de Dades. S’hi està treballant des d’Actua i la previsió és que pugui haver-hi una primera prova al setembre. La qüestió, i ho exemplifica amb encert un dels responsables del projecte, Joel López, és que l’èxit passa perquè, com en el cas d’una vacuna, hi hagi una majoria de gent que l’usi. Si el percentatge és baix no hi haurà sistema de rastreig del virus viable. A més, l’aplicació ha de ser compatible amb la dels països veïns i comptar que els visitants que viatgin al país també l’utilitzin. Diversitat de variables que s’han de tenir en compte i que fan concloure que el més important a banda de dissenyar una eina tecnològica fiable i que respecti els drets dels usuaris és que es faci molta pedagogia perquè el ciutadà comparteixi els beneficis d’utilitzar-la.