Editorial
Violència en confinament
El confinament a causa de l’emergència sanitària ha provocat un increment dels casos de violència de gènere. Cal posar els recursos i les eines necessàries per ajudar les víctimes en cas d’un nou brot que obligui a un altre aïllament
El confinament a causa de la crisi sanitària ha provocat un increment significatiu dels casos de violència de gènere dels quals té coneixement el Govern. És una de les cares més dures i cruels d’un aïllament necessari per frenar el virus però que ha agreujat situacions familiars conflictives. Segons dades facilitades per l’executiu, entre el 13 de març, data en què es va decretar el tancament general, i el 10 de juny el nombre de casos nous és de 78. L’impacte del coronavirus es fa evident si es miren les xifres de violència de gènere en les mateixes dates del 2019, moment en què la xifra baixava a 39 casos. La tendència no és exclusiva d’Andorra, a països d’arreu s’ha vist com el confinament feia aflorar nous casos de violència i n’agreujava els ja coneguts. La pujada en les xifres, però, no s’ha aturat amb el desconfinament, sinó que, segons es constata des d’Afers Socials, continuen augmentant. El motiu es deu al fet que l’aïllament i, per tant, el gran volum d’hores que les víctimes han passat amb el seu agressor ha permès a les primeres identificar que patien violència de gènere i demanar ajuda. La tendència fins ara ja fa pensar que a final d’any la xifra de casos atesos serà més alta que les de l’any anterior, durant el qual hi va haver 141 casos nous i es va donar resposta a un total de 327 dones. El ministeri ha treballat intensament aquests darrers mesos conscient de les dificultats que patien les dones en aquestes situacions. Per ajudar en la comunicació amb la víctima es va posar en funcionament un número de WhatsApp que seguirà actiu més enllà de la pandèmia. L’eina, però, no ha tingut una gran resposta i només s’ha fet servir vuit vegades. Un fet comprensible tenint en compte la dificultat de denunciar de les persones afectades, convivint tot el dia amb l’agressor, a més que les víctimes acostumen a optar pel telèfon i rebutgen la fredor del missatge de text. Sigui com sigui, és evident que es tracta d’una xacra contra la qual s’han de destinar tots els recursos necessaris per lluitar-hi. Especialment ara que ja s’ha vist la reacció en cas d’un confinament, cal pensar en altres eines i recursos per ajudar les víctimes en cas d’un nou brot que obligui novament a un aïllament. Com s’ha constatat aquests darrers mesos, caldrà posar especial atenció en les persones més vulnerables.