Justícia col·lapsada

La independència judicial és un concepte indiscutible. No hi ha cap excusa per no mantenir-lo separat de la resta dels poder de l’Estat. En plena polèmica per la falta de batlles, ara per ara per sota del nombre mínim de dotze més el president que marca la llei, el ministre de Justícia, Josep Maria Rossell, va deixar molt clara dilluns la seva posició tot mantenint sempre l’obligada separació del poder que representa, l’executiu, del judicial. El ministre, a Setúria, va voler deixar molt clar que la manca d’efectius a la Batllia no té lloc per una menor assignació pressupostària per part del ministeri. “No hi ha una manca de dotació pressupostària perquè sempre se’ls han facilitat els mitjans econòmics, sinó que és una qüestió d’organització”, va dir Rossell, que va recordar que és el Consell Superior de la Justícia (CSJ) l’encarregat de fer els edictes i concursos oportuns per tal de vetllar per la gestió de la justícia. “Quan la llei diu que hi ha d’haver dotze batlles has de preveure que aquests batlles hi puguin ser”, va afegir. Les declaracions del ministre van ser esclarides. Però sense buscar un responsable directe de la situació, les seves paraules ho deien tot: no és un problema de mitjans sinó de les persones que actualment regeixen el CSJ. En un moment de gairebé col·lapse de la Batllia s’ha de veure si ha estat correcta la no renovació de la batlle suplent Núria López, que marxa deixant sobre la taula més d’un miler de causes pendents que els seus companys hauran d’assumir. A la no renovació s’hi han de sumar les baixes, una per malaltia i l’altra per excedència, de dues batlles, que deixa els jutges en actiu amb gairebé 3.000 causes pendents de resoldre cadascun. El CSJ es defensa dient que hi ha cinc places de batlle en concurs. Però tenint en compte que cinc candidats són secretaris judicials, la manta és tan curta que si escalfem el cap deixem freds els peus. Els batlles ja han signat una carta que faran arribar al CSJ posant en relleu la situació que estan patint actualment. I és que es pot qüestionar la capacitat d’un organisme que està format per persones que no venen de l’àmbit judicial. El col·lapse crònic de la justícia no és l’únic tema pendent, també ho és el fet que batlles i magistrats hagin de renovar el càrrec cada sis anys, fet que els exposa a pressions externes i pot posar en dubte la seva independència.