Editorial
Criteris només sanitaris
La decisió d’acollir metges i infermeres cubans va ser adoptada en un moment d’incertesa davant l’evolució del coronavirus i pensant només en l’atenció mèdica a la població, deixant de banda ideologies polítiques i rivalitats
La deserció, fugida o escapada –com es vulgui anomenar– d’un metge i militar cubà amb una jove infermera de la brigada mèdica que es va desplaçar de Cuba per reforçar el personal sanitari en la lluita contra la Covid-19 ha pres una transcendència que possiblement sigui exagerada. La decisió, òbviament personal com la qualifica Cuba, no ha de ser estrictament política o per falta de llibertat a l’illa, ningú sap en aquests moments la motivació real, i només ha sortit a la llum pública que ambdós van iniciar una relació sentimental arran del constant contacte en la feina del dia a dia. L’intent de polititzar aquesta decisió, sigui per una banda o per l’altra, és bastant absurd. Cuba i els EUA estan embrancats en una guerra bruta històrica que s’ha tornat a potenciar amb el lideratge de Donald Tump, malgrat els tímids intents d’obertura del règim comunista. Andorra està al marge d’aquesta disputa, i qualsevol que conegui una mica la democràcia andorrana pot entendre que no combrega amb dictadures i que una majoria de l’electorat ha optat tradicionalment per opcions de centredreta. A inici de la crisi sanitària, el ministeri de Salut va demanar ajuda al seu homòleg cubà per reforçar el sistema de salut i lluitar millor contra l’epidèmia de la Covid-19. 39 metges i infermeres cubans van ser enviats a final de març, com també es va fer a Itàlia. Cuba ha implementat des de fa temps l’exportació de serveis mèdics, fet que constitueix un dels motors de la seva economia. En alguns casos –especialment catàstrofes humanitàries– són iniciatives solidàries i el cost l’assumeix Cuba, però la majoria de les missions entren en la categoria d’exportació de serveis professionals i suposen una font d’ingressos. La col·laboració amb Andorra entra dins del camp estrictament sanitari sense cap connotació política i cal dir de forma clara que s’han exagerat i distorsionat algunes informacions que reclamaven sancions per a països amb metges cubans. Una flor no fa estiu i una minsa opinió d’un senador en cap cas s’ha de veure com un posicionament del govern nord-americà. Com a molt aquest cas juga a favor dels interessos dels EUA per insistir que els metges cubans són forçats a treballar, independentment que aquesta anomenada deserció pugui tenir a veure més amb el cor que amb ideologies polítiques.