Editorial
L'efecte GPS
L’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell estrenava l’anhelada autorització per operar amb el sistema d’aproximació amb GPS el 22 d’abril, en plena pandèmia. Però els efectes positius de la novetat ja s’estan començant a percebre
Les dues grans companyies aèries dels països veïns, Iberia i Air France, a través de les seves filials regionals, ja han deixat clar l’interès per operar a l’aeroport alturgellenc. I no és una simple declaració d’intencions, sinó que s’està negociant en ferm amb el Govern per tal d’operar amb regularitat a la instal·lació aeroportuària. El plantejament és el d’oferir connexions fixes amb ciutats que encara estan per acabar de concretar, així com també s’han d’acabar de tancar les freqüències. I es tracta d’una proposta que va més enllà de l’hivern perquè malgrat que portar esquiadors fins al país sigui una de les possibilitats més atractives, la idea és que hi hagi línies regulars durant tot l’any. Són els primers brots verds d’una fita, la del GPS, que ha costat d’obtenir i que tot sovint ha semblat que estava en l’aire per les complicades relacions que han mantingut els darrers temps les dues administracions directament implicades, l’espanyola i la catalana. Però l’autorització per operar amb aquest sistema que ha de permetre salvar les dificultats de volar en condicions meteorològiques adverses va arribar a la fi el 22 d’abril. Havia quedat clar que disposar d’aquesta tecnologia era fonamental per tal que l’aeroport pogués tenir activitat comercial perquè si bé és cert que des que va obtenir aquesta catalogació, la de comercial, s’han sentit propostes i múltiples declaracions d’intencions, cap ha acabat reeixint perquè difícilment es podia assegurar una operativa regular. També s’han posat sobre la taula projectes empresarials dubtosos que van caure pel seu propi pes. Ara la solvència dels interlocutors no està en dubte i per part del Govern s’hi està apostant fort, treballant també per atreure finançament privat atès que disposar d’una connexió aèria és el gran anhel del sector empresarial del país. No és un aeroport en territori nacional però és la possibilitat més propera, geogràficament i també pel que fa al temps. El desig de tenir una infraestructura pròpia, opció que avalua la Cambra, és lícit però encara està per definir si és viable des d’aspectes tan fonamentals com el mediambiental o l’econòmic. I, en tot cas, no és una proposta a curt termini. S’han d’esprémer al màxim les possibilitats de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell i en aquesta direcció està treballant, de manera encertada, el Govern.