Entrar a l'FMI, sí o sí

El 1994 l’últim Govern d’Òscar Ribas va iniciar les negociacions per ser membre de l’FMI. Han hagut de passar 26 anys, lamentablement, perquè Andorra en formi part i s’alineï al costat de 1a pràctica totalitat d’estats del món. En aquell moment l’oposició va venir per una suposada pèrdua de sobirania, un argument que de ben segur desenterraran els que somien que un sistema autàrquic encara és viable. D’altres recorreran al cost que s’ha de pagar per ingressar-hi, tot insistint que, es miri com es miri, són cent milions, en un intent de desacreditar la iniciativa. Però més enllà de les maniobres que el PS vulgui orquestrar, seguirà sent inqüestionable que els avantatges de ser membre de l’FMI són molt superiors a les despeses que generi. I en l’hipotètic cas que s’hagués de fer efectiu el compromís, que no dipòsit, de pagament de 75 milions, serien perfectament assumibles. Hipotètic perquè a la llarga història de l’FMI mai a un país com Andorra se li ha exigit que ho faci, i si se’ns arribés a demanar voldria dir que gaudiríem d’uns nivells de riquesa envejables. Per tant, no és un risc a preveure. La crisi del coronavirus ha accentuat el que ja sabíem des de fa temps, la fragilitat de les estructures econòmiques del país, i com en ocasions precedents s’hi ha hagut de fer front sense cap cobertura internacional. Amb l’entrada a l’FMI es començarà a revertir la situació. La necessària transformació de l’economia rebrà un impuls definitiu amb el reconeixement de la institució, perquè ens homologa en l’àmbit internacional, fet que resulta imprescindible per a un procés d’obertura amb garanties. A banda de suport, assessorament i formació, hi ha la possibilitat d’obtenir finançament quan la resta de les portes estan tancades. Per tot plegat sobta la posició del PS, per molt que des de fa dies hagi optat pel frontisme a ultrança i l’oposició sistemàtica en tot i per tot amb l’objectiu de desgastar el Govern. Una estratègia lícita però també previsible i que s’ha demostrat que a cap líder polític li acostuma a reportar rèdits electorals.