La normalitat no ha arribat

Andorra ha aconseguit l’anhelat Covid free, una denominació atractiva que és digna de satisfacció però que no ha d’impedir fer autocrítica i mantenir les alarmes activades perquè el perill es manté. No cal repetir que per nombre de defuncions, el Principat se situa a la part alta del llistat europeu, però alhora també és cert que la gestió de la pandèmia per part del ministeri ha estat veritablement digna d’elogi i especialment la tasca dels nostres sanitaris, que s’han deixat la pell i s’han exposat per salvar vides. No tenir cap cas positiu semblava una fita inassumible no fa gaire, quan la gent estava confinada a les cases, les empreses tancades i els comerços amb les persianes abaixades. El retorn a la normalitat feia por, i l’obertura de les fronteres encara més, però l’intent per retornar a la normalitat és necessari i obligat perquè un país paralitzat no pot fer funcionar els serveis bàsics ni oferir als ciutadans els ajuts i suport que requereixen. Però cal obrir els ulls perquè la normalitat és aparent o, millor dit, no hem tornat a la normalitat, els hàbits són diferents i sempre hi ha el temor d’un possible rebrot. El risc zero no existeix, i en el cas del coronavirus, que es produeixin contagis o rebrots entra dins de les probabilitats en un país on hi ha un gran moviment de persones i és impossible controlar el flux de visitants que arriba cada dia. El que sembla demostrat és que una gran part de la responsabilitat recau en els mateixos ciutadans, a evitar aglomeracions i mantenir les proteccions bàsiques. Malauradament el que està passant al Segrià i l’increment de positius a Barcelona demostra que no està en mans dels polítics ni dels sanitaris mantenir una bombolla de protecció, tret que estiguem disposats a mesures més pròpies de règims autoritaris. De moment respirem tranquils, però el que està passant al nostre voltant ens ha de fer a tots més conscients que es tracta d’una feina col·lectiva i que el sacrifici no s’ha acabat. Un nou contagi massiu seria més controlat, però també més devastador per a l’economia.