Editorial
No apujar la pressió fiscal
La càrrega econòmica que està suposant la pandèmia en els comptes de l’Estat ha ressuscitat temors sobre eventuals pujades d’impostos. El cap de Govern va assegurar ahir que es compromet a no tocar la pressió fiscal perquè aniria en detriment del país.
"M’hi comprometo". Així de taxatiu es va mostrar Xavier Espot per deixar clar que no hi haurà pujades d’impostos per intentar pal·liar el cost econòmic de la pandèmia. Espot va fer les declaracions en el programa Ara Andorra de Cope Catalunya i Andorra, durant el qual va recordar que el Principat ja és un país plenament homologat a nivell fiscal però que també ha de continuar sent competitiu en aquesta matèria si vol ser atractiu per a inversors estrangers o residents passius. Va deixar clar que no es tocaran els tipus de l’impost de societats, l’IRPF o l’IGI, però va deixar la porta oberta a la revisió d’algunes deduccions precisant tot seguit que pot ser que se’n treguin algunes però que se’n posin d’altres. Espot va voler llençar un missatge tranquil·litzador, assenyalant que hi ha capacitat d’assumir el dèficit i el deute que s’han de generar perquè s’estava en una situació financera bona. De fet, plantejar ara eventuals increments impositius podria ser contraproduent i un fre a la recuperació. Espot sí que va recordar que el Govern es planteja taxes com la turística o la del CO2 però no pas, va apuntar, com una via per obtenir ingressos ara que s’està en una situació delicada, sinó amb objectius “finalistes”. La del CO2, per exemple, ja es va apuntar a principi d’any que nodriria un fons verd i té tot el sentit que el que es reculli d’aquests tributs es concebi com una inversió per a polítiques de sostenibilitat. S’haurà de fer pedagogia, segur, perquè qualsevol nova figura impositiva és impopular però ho és més si la ciutadania no acaba compartint la missió de les mateixes, ni percebent el retorn positiu. La pandèmia provocada pel coronavirus ha deixat encara més al descobert la fragilitat d’Andorra quant a l’excessiva dependència del sector turístic i ha estat una nova evidència de la necessitat de dedicar més esforços a la diversificació econòmica per apuntalar el progrés del país. Plantejar ara segons quins canvis en el marc impositiu podria ser en detriment d’aquesta cerca de noves fonts de riquesa tan necessàries.