Editorial
Festes sota control
Les fetes majors són sempre sinònim de gresca, multituds i malauradament d’excessos. Aquest any tot és diferent, i s’ha d’apel·lar a la responsabilitat dels ciutadans però s’ha de fer visible la vigilància de les autoritats.
L’estiu és època de festes majors. Ja se sap, temps per deixar-se anar i gaudir de la música, els amics i de les diferents activitats que programen els comuns. Aquest any tot és diferent. La capital ha decidit cancel·lar la festa major i altres parròquies han reduït els programes i han adoptat mesures molt restrictives per evitar els contagis. S’han de respectar les dues opcions, cap autoritat sanitària ha demanat que s’anul·lin els actes populars, així que dins d’aquesta anormalitat que estem vivint s’ha d’intentar conviure amb el virus de forma que afecti el menys possible la vida quotidiana, sempre que no hi hagi risc de contagis. El virus no ha marxat, només cal mirar el territori veí de Catalunya per adonar-nos que no és possible el relaxament i que qualsevol actitud irresponsable pot ser l’inici d’un rebrot. És innegable que la situació a Andorra és bona sense cap ingrés a l’hospital, però han tornat els positius i això es tradueix que hi ha un major risc, especialment tenint en compte que és impossible un control de totes les persones que visiten diàriament Andorra. L’important és que les festes majors es desenvolupin sense incidents i incidint preferentment en els joves, un sector de la població que sovint durant les seves trobades, amb ganes de passar-ho bé, abaixen la guàrdia i, com s’està verificant en altres països, poden ser una font de contagi perquè obliden les normés bàsiques de protecció. Els comuns han fet uns actes molt light perquè els concerts finalitzin aviat, sense presència de barres de bar a l’exterior i amb especial vigilància de zones conegudes on s’acostumen a practicar els botellons. No es tracta de criminalitzar la joventut, és fins i tot normal que alguns tinguin una visió distorsionada de l’impacte del coronavirus, però tampoc es pot permetre que uns dies de festa major es puguin lamentar més endavant. L’estiu es pot donar quasi per perdut, ara interessa derrotar la Covid-19 i aconseguir remuntar l’economia i tenir una temporada d’hivern el més semblant a la normalitat.