Massa dependència

El comportament de la pandèmia del coronavirus està posant en evidència que és impossible predir-ne l’evolució. No ha fet falta esperar a la tardor per haver d’enfrontar-se al temut rebrot, cosa que tira per terra la teoria que era un virus que desapareixia a l’estiu. És cert que la intensitat és menor, que sabem a què ens enfrontem i aquí estem preparats per actuar amb rapidesa per frenar la corba de contagis. De la mateixa manera que també és cert que en aquesta conjuntura qualsevol predicció a nivell econòmic és d’allò més precària, i qualsevol pla de contingència pot quedar obsolet en qüestió de dies. La qual cosa ens obliga a ampliar el ventall de possibles escenaris sense descartar cap possibilitat per negativa que pugui ser. Les últimes dades que ha facilitat el departament d’Estadística posen de manifest el pronunciat alentiment de l’economia reflectit en les transaccions immobiliàries. D’obra nova no hi ha hagut cap operació el segon trimestre de l’any (el confinament es va aixecar al maig) mentre que en les de segona mà la davallada ha estat menys accentuada tot i que supera el 50%. Ara bé, malgrat que la dada és negativa, aquest no és el problema de l’estructura econòmica del país. L’escull és l’excessiva dependència dels països veïns pel pes que encara té el turisme en el teixit productiu. Només cal comprovar com la situació epidemiològica a Catalunya ha sacsejat a la baixa les expectatives; i cal recordar que l’aposta per a aquest estiu era i és el turisme de proximitat. Els manuals diuen que darrere d’una crisi sempre hi ha una oportunitat. L’oportunitat en aquest cas és la d’acabar amb la fragilitat de la nostra economia des de la diversificació i l’obertura al capital estranger. Un mantra que fa anys que es repeteix amb minsos i irrellevants resultats. Però si ara no és el moment de tirar endavant les esperades transformacions, no ho serà mai. Sense cedir a la pressió dels lobbys i deixant de comptar vots. S’ha d’entendre d’una vegada que si no som capaços de generar alternatives sostenibles potser aviat ja no ens quedarà res per conservar.