Editorial
La taxa i l'agost incert
Dissabte arrencava un agost incert per al sector turístic. Un dels mesos més potents de l’any està marcat pels efectes de la pandèmia i les reserves apunten a una minsa ocupació del 30%. L’anunci d’una taxa es rep amb neguit, tot i que s’espera per al 2022.
Les dades registrades fins ara constaten que el percentatge de reserves dels allotjaments turístics té una fiabilitat moderada. Aquest estiu més que mai els turistes estan optant per destinacions properes i que poden decidir amb pocs dies d’antelació. Per tant, el concepte reserva d’última hora està prenent molta força i això explica per què les dades que fins ara ha facilitat la Unió Hotelera els divendres respecte a l’ocupació prevista per al cap de setmana han acabat sent superiors al dilluns següent. Això vol dir que el pobre 30% apuntat per a aquest mes d’agost no té per què acabar sent tan baix, malgrat que difícilment s’assoliran ocupacions equiparables a d’altres anys. És indubtable que una de les principals víctimes econòmiques de la Covid està sent el turisme. Malgrat que Andorra pot beneficiar-se del gran sotrac que han patit els viatges a destins més llunyans, el cert és que ha de lluitar contra altres obstacles, com ara que Espanya estigui entre els països més afectats pels rebrots (i especialment els territoris més propers al Principat, Catalunya i Aragó). I no és només que els potencials visitants deixin de moure’s per la por a contagis o per les restriccions a la mobilitat en les seves zones sinó perquè la pandèmia ha tingut una incidència evident en el poder adquisitiu de molta gent i el lleure és el primer que se’n ressent. Amb aquest escenari és normal que els hotelers rebin amb neguit una taxa turística, malgrat que ja fa dies que estava sobre la taula i que el plantejament sigui posar-la en marxa el 2022. Tot i que sigui difícil atès el pessimisme regnant, no s’hauria de veure com un fre més per al sector sinó també com una oportunitat de posar-lo en valor. A favor també té que no és quelcom que resulti estrany als visitants, acostumats que aquesta mena d’aportacions s’hagin de pagar en altres destins turístics. Hi ha prou temps per dissenyar-la i fer-ho amb la participació dels implicats, prenent com a premisses que ha de ser un gravamen assumible i que reverteixi també en el sector.