La fi de les colles de caça?

La polèmica al voltant de la Setmana de caça de l’isard creix en intensitat a mesura que s’acosta la convocatòria anual. Tot i que ara no ens movem en les circumstàncies que van motivar la intervenció dels països veïns, sinó en qüestions d’índole interna. Enfrontament entre caçadors i defensors que s’aboleixi, però sobretot entre la directiva de la federació i un grup significatiu de practicants. Perquè el debat no tracta tant de si s’ha de suprimir la caça de l’isard com de si s’ha de canviar el format i les regles. Per un cantó, hi ha els defensors de mantenir-ho tot igual apel·lant a les essències de la trobada i, per l’altre, els que reclamen dins del col·lectiu una transformació completa. Per començar deixar d’adjudicar les anelles per colles i que siguin nominals i intransferibles per als caçadors que els toqui cada temporada. D’aquesta manera es posaria fi a la pràctica habitual d’inflar el nombre de membres de les colles –molts dels quals no tenen intenció de participar-hi– per aconseguir més anelles, i de retruc s’acabaria amb les colles com les coneixem ara. També han posat sobre la taula eliminar la setmana per alleugerir la pressió sobre els animals i repartir la pràctica cinegètica en mesos. El caçador en possessió d’una anella hauria d’avisar amb antelació que surt i per quina zona es mouria. Propostes que reben el rebuig frontal dels responsables de la federació. Igual que es van oposar que la modificació de la llei que autoritzava els banders a portar pistola amb l’excusa que seria un nou cos armat. En el fons del que estem parlant i molesta sobre manera la part que representen els dirigents del col·lectiu és que augmenti exponencialment el control de la pràctica cinegètica. La qual cosa hauria de ser motiu de reflexió dels responsables del ministeri de Medi Ambient. La Setmana de caça comença en un mes i en acabar s’ha de debatre a fons si és sostenible el model actual. A nivell d’imatge de país inclòs. L’ideal seria que tots els agents implicats hi participessin, però no és imprescindible per arribar a canviar les normes si es creu necessari.