Nacionalisme de vacunes

De les crisis econòmiques es poden obtenir oportunitats, i les sanitàries es poden convertir en un gran negoci per a aquell laboratori que aconsegueixi la vacuna o el fàrmac tan desitjat. La prova la tenim amb la vacuna contra la Covid-19, la qual segons els experts no arribaria fins al primer semestre de l’any que ve. Però els terminis s’han escurçat de forma espectacular, tant que sembla que s’hagin fet servir humans com a cobais. Són diferents els països que competeixen per ser els primers, no només pel negoci que suposarà la vacuna, sinó com una fita patriòtica que forma part de la tradicional rivalitat que serveix d’excusa per a moltes coses menys per treballar per millorar la qualitat de vida de les persones. Òbviament les poblacions dels països més pobres ho tindran molt malament per accedir a la vacuna perquè la pobresa és tan extrema que tenen altres necessitats que cobrir. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) rebrà la setmana que ve una sèrie de garanties de suport al seu pla de desenvolupament de vacunes contra la Covid-19 per a tots els països, tot i que l'organisme ha hagut de disminuir la seva ambició en aquest sentit. Els Estats Units, el Japó, el Regne Unit i la Unió Europea han assolit els seus propis acords per assegurar l'arribada de milions de dosis per als seus ciutadans, ignorant l'advertència de l'OMS contra el "nacionalisme de vacunes" que, segons l'agència, reduiria els subministraments. Més que mai el coronavirus està deixant clara la divisió de les fronteres, com ja va passar amb el lamentable espectacle per quedar-se amb respiradors i material sanitari. Andorra, tot i la seva petitesa, està ben situada per aconseguir prou dosis que assegurin la protecció d’una part important de la població. D’una banda per la via del Covax, però sobretot cal destacar que la Unió Europea contempla Andorra com a país que rebrà una porció del contingent que tindran els països comunitaris, i això suposa un respir de cara a una tardor i un hivern que no sabem què ens portaran.