Editorial
La urgència anual
La crisi de la Covid-19 no ha posat fi als problemes d’habitatge. La taula del sector torna a la feina però les declaracions d’intencions no van gaire més lluny de l’enèsima congelació de lloguers a través de les recurrents mesures urgents
La Taula de l’Habitatge va reprendre ahir els treballs. Cinc ministres –Víctor Filloy, Eric Jover, Jordi Gallardo, Jordi Torres i Sílvia Calvó– van presidir una reunió que es va tancar amb l’anunci del Govern, si el Consell General aprova les mesures urgents que té la intenció de portar-hi aquesta tardor, de prohibir increments superiors a l’IPC en els lloguers el 2021. Una vegada més l’executiu opta per intervenir sobre els preus sense cap altra acció de fons. No critiquem des d’aquesta tribuna que s’intenti frenar la inflació que afecta el sector, qüestionem que el que hauria de ser una mesura puntual mentre es treballa en accions estructurals que canviïn la dinàmica del mercat es repeteixi anualment com a única i insuficient medecina. El problema del mercat immobiliari andorrà és d’oferta. Poques promocions i adreçades a un públic benestant. No hi ha pisos suficients per cobrir la demanda d’un sector molt ampli de la població i aquest dèficit provoca una espiral inflacionària. Tots els agents del sector comparteixen aquesta anàlisi però de moment no hi ha sobre la taula propostes de fons per incrementar el parc de lloguer ja sigui amb pisos de promoció pública o afavorint, a través dels plans d’urbanisme o mesures fiscals, que els privats apostin per construir habitatges d’arrendament adreçats al gruix dels ciutadans. No actuar amb celeritat comporta l’allargament durant anys de la problemàtica perquè les mesures destinades a incrementar el parc de lloguer no tenen efecte fins a mitjà termini. La crisi del coronavirus ha obligat l’administració a dedicar-hi molts recursos en detriment d’altres projectes. Ara que les institucions recuperen el pols, la problemàtica dels lloguers no pot esperar l’aprovació per llei de l’Institut de l’Habitatge, quan ja s’ha creat una oficina específica, o que les polítiques de foment quedin supeditades a una diagnosi que no arriba per falta de dades. És imprescindible que el Govern i els comuns, que tenen molt a dir i a fer en aquesta qüestió, comencin a actuar decididament.