Vot des de la llunyania

El Consell General va aprofitar el Dia internacional de la democràcia per presentar l’estudi encarregat al Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans sobre l’evolució de l’abstenció a Andorra. Es tracta d’un treball qualitatiu que analitza els perfils dels ciutadans que no participen en les eleccions generals i comunals de l’any 2019 i les seves motivacions, i que dona continuïtat al realitzat per aquest ens el 2015. El CRES aporta molta informació sobre una de les problemàtiques més greus de les democràcies del nostre entorn, com és la renúncia d’una xifra molt significativa d’electors d’acudir a les urnes. El treball ha de ser una de les eines que usin les institucions amb vista a articular polítiques destinades a afavorir la participació ciutadana. Un dels punts, però, més interessants i en què les accions que es tirin endavant tenen un impacte més ràpid és el de l’abstenció dels andorrans que no resideixen al país. Les dades no poden ser més preocupants. Si el 2009 només van votar el 20,7 per cent dels electors que, segons el cens electoral, viuen a fora, el percentatge es va reduir a les comunals de l’any passat fins al 6,2 per cent. El mateix Centre de Recerca Sociològica opina que la xifra de no residents podria ser força superior als 1.419 registrats, tenint encara molta més incidència sobre la participació global. La incorporació del vot per correu en la doble convocatòria electoral de l’exercici del 2015 pretenia precisament donar resposta a aquestes casuístiques, però s’ha quedat molt lluny de les expectatives amb un centenar de sufragis en els dos últims comicis. El procediment feixuc, que requereix la tramesa de molta informació i molts passos, és un hàndicap, especialment quan les noves tecnologies ja permeten el vot telemàtic. És imprescindible explorar aquesta via, que ja s’està incorporant en molts països, per garantir que a la distància física d’aquests andorrans no s’hi sumi l’allunyament polític i emocional.