Ingrés a l'FMI

El Consell General va arrencar ahir el període de sessions amb un debat històric al voltant de l’ingrés al Fons Monetari Internacional (FMI). El parlament va donar un primer vistiplau a la proposta del Govern perquè Andorra es converteixi en el 190è estat membre d’aquest organisme internacional i va refusar l’esmena a la totalitat del PS. L’ús del tràmit d’urgència, una pressa per tancar un dossier que fa dues dècades que és obert, no va quedar suficientment justificada en la sessió, fet que va contribuir a deslluir una decisió transcendent. Perquè transcendent és formar part d’un organisme que promou l’estabilitat financera internacional i en el qual figuren la totalitat d’estats de l’ONU, de les ideologies i règims polítics més variats amb l'excepció de quatre estats amb raons molt particulars. Els costos de l’ingrés, objecte de les crítiques inicials, van quedar ahir en un segon terme en constatar-se que, darrere de les complexes fórmules en què es basa la quota, el cost financer anual de 4.608 euros és més que assumible. Al llarg de la sessió es van reiterar els arguments a favor i en contra de formar part d’un organisme que donarà credibilitat internacional al país i als seus agents econòmics. Un estat de 80.000 habitants i 468 km2, amb una economia escassament diversificada i recursos públics limitats, no es pot permetre el luxe de renunciar a una xarxa de protecció i estabilitat com la que ofereix l’FMI, que garanteix finançament als estats en les circumstàncies més adverses. Només aquesta assegurança i la credibilitat que atorga ja en justifica l’ingrés, més enllà d’altres beneficis en forma d’homologació estadística, assessorament i suport, formacions d’alt nivell o millora dels ràtings de país. És obligació d’aquest govern i dels pròxims teixir complicitats internacionals per comptar amb el màxim reconeixement i suport. Això afecta el Fons Monetari Internacional però especialment els països del nostre entorn, la Unió Europea i organismes que en depenen com és el Banc Central Europeu.