Editorial
Responsabilitat cívica
El ministeri de Salut ha tornat a passar de la recomanació a l’obligació per intentar frenar els contagis a les reunions familiars i socials. Un decret, que arriba en ple repunt de la Covid-19, prohibeix des de dilluns les trobades de més de 10 persones
El darrer balanç del ministre de Salut sobre l’evolució de la pandèmia del coronavirus ha introduït nous elements de neguit. La preocupació no és només per l’alta xifra de casos detectats les darreres 48 hores –un total de 81–, sinó perquè es constata un increment de les persones simptomàtiques, una circumstància que pot dur associada més pressió sobre l’hospital de Meritxell. El mateix Martínez Benazet va admetre que hi ha la sensació de “cert nivell d’amenaça sobre el sistema sanitari”. Els casos totals d’aquesta segona fase (708) s’aproximen als de la primera (855), encara que com a factor de correcció s’ha de tenir present l’increment de la capacitat de diagnosi que fa aflorar positius invisibles mesos enrere. Ha arribat el moment de tornar a reduir la interacció social davant el fet que les crides a extremar les precaucions en els moments d’oci que s’han realitzat els darrers dies no han tingut gaire efecte. El Govern ha aprovat un nou decret limitant a partir de dilluns, data d’entrada en vigor, les reunions familiars i socials a un màxim de deu persones en considerar-les, juntament amb les activitats dirigides dels gimnasos, un dels principals focus de contagi. Tot i que la població és conscient que el virus no ha desaparegut, l’elevat percentatge de casos asimptomàtics i els baixos índexs d’hospitalització han contribuït a una falsa percepció de seguretat que, alhora, s’ha traduït en un relaxament dels hàbits. Tornem a tenir la pilota a la nostra teulada. El retorn a l’activitat, especialment a les escoles i les empreses, ens obliga a tornar a reforçar la guàrdia. No hem d’esperar fins dilluns per limitar la nostra activitat social i per reforçar unes normes tan fàcils com efectives: neteja de mans, la distància i la mascareta. I acostumar-nos a conviure amb situacions com el tancament de les aules a les escoles, confinaments preventius, restriccions en alguns serveis públics o anul·lació d’esdeveniments com la Fira d’Andorra la Vella. Vivim circumstàncies excepcionals i excepcional ha tornar a ser la nostra resposta col·lectiva.