Editorial
Caçar amb responsabilitat
La caça, malgrat ser una pràctica tradicional andorrana, té molts detractors i és responsabilitat dels qui la practiquen no omplir de raons els contraris. La setmana de l’isard d’enguany s’ha desenvolupat amb aparent normalitat.
A l’espera que el cos de Banders reculli les darreres dades i acabi de fer el recompte final dels animals abatuts durant la Setmana de la caça de l’isard, l’edició d’enguany s’ha tancat amb la captura i mort de 140 bòvids. A la setmana cinegètica han participat 576 caçadors, que han abatut, a l’espera del recompte final, 41 isards menys dels que podien matar segons la xifra que va sortir del recompte d’exemplars realitzat fa unes setmanes. El president de la Federació de Caça i Pesca, Josep Maria Cabanes, en declaracions al Diari, va mostrar ahir la seva satisfacció pel bon desenvolupament de la tradicional cita cinegètica. Només va lamentar les dues incidències registrades aquests vuit dies en què els caçadors han estat a la muntanya. Concretament, els banders van controlar dos caçadors amb dos isards sense anellar en dues intervencions a principis de setmana en dos punts diferents del Principat, al nord i al sud del país. Dues infraccions que suposaran per als caçadors la pèrdua de la llicència de caça durant tres anys i l’obligació de tornar-se a presentar a l’examen si la volen aconseguir de nou. La caça és una activitat tradicional del país però any rere any té més detractors entre la població a mesura que creix la sensibilització i respecte al benestar animal. Que hi hagi infraccions, tot i que només siguin dues, no fa cap favor al col·lectiu de caçadors, que considera que la seva activitat, més enllà de ser un passatemps, ajuda a la conservació de la natura i a la regulació d’espècies com poden ser els isards o els muflons a falta de depredadors. Tot i això, dos caçadors infractors de 576 participants és una xifra molt baixa que posa en relleu dues realitats. Una és que cada cop més els caçadors estan conscienciats en el fet que una mala praxi per part seva serveix per omplir de raons els detractors d’aquesta pràctica tradicional. La segona és que els banders, any rere any, intensifiquen la feina de vigilància, fet que pot comportar que els caçadors s’ho pensin molt abans de cometre una infracció.