Editorial

I això qui ho paga?

Xavier Espot va debutar ahir en un debat d’orientació política. I ho va fer en unes circumstàncies radicalment diferents a ara fa poc més d’un any, quan compareixia davant la cambra en la sessió d’investidura com a cap de Govern

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Xavier Espot va pujar ahir a l’estrada de la sala de plens del Consell General en plena crisi econòmica i sanitària, reforçat per la bona percepció entre la ciutadania i els agents econòmics de la gestió del Govern d’una situació inèdita que ha sacsejat el món. Al llarg de poc més d’una hora i mitja de discurs, el cap de l’executiu es va referir a la resposta sanitària a la pandèmia i les mesures per pal·liar els efectes econòmics i socials derivats de la paralització de l’activitat, amb les suspensions temporals del contracte de treball i els crèdits avalats per l’estat com a accions estrella. Espot va posar en valor el sistema sanitari i els seus professionals i la resposta excepcional de la població. I com la crisi ha permès evidenciar l’actitud cívica, el sentiment de pertinença dels ciutadans i la implicació en un projecte comú. Pel que fa al futur immediat i llunyà, el cap de Govern va centrar el discurs en el programa Horitzó 23, sense aportar matisos a eixos estratègics genèrics, en molts casos heretats del relat d’anteriors governs, i amb un discurs d’alt nivell sobre reptes principals com són l’acord amb la Unió Europea o la sostenibilitat del sistema de pensions. I també va passar de puntetes per dos problemes candents com són el bloqueig de la justícia i l’habitatge. En el vessant econòmic, va quantificar l’impacte de la crisi en un increment del deute de 165 milions d’euros fruit dels dèficits del 2020 i del 2021. El mateix cap de Govern, parafrasejant Josep Pla, es va preguntar en un moment del discurs: “I tot això, qui ho paga?” La pregunta va quedar en l’aire. Xavier Espot es va encomanar a la recuperació econòmica progressiva, que permetrà el reequilibri de les finances públiques i la creació de riquesa derivada de l’obertura de noves activitats. Sembla difícil que només amb el retorn al creixement positiu n’hi hagi prou per redreçar unes finances públiques llastades pels compromisos contrets, la dependència dels ingressos del tabac, l’increment del deute o les necessitats de finançament dels sistemes sanitari o de pensions.

tracking