Editorial
Pacte per reformar la CASS
El bon clima entre Govern i forces polítiques durant la segona jornada del debat d’orientació i la predisposició a assolir grans acords ha de servir per encarar un problema transcendent i urgent com és la inviabilitat del sistema de jubilació
En els darrers anys s’ha fet ús i abús del pacte d’Estat. La necessitat d’arribar a grans acords de llarg recorregut entre majoria i oposició en qüestions transcendents ha estat citada i recitada en tots els grans debats, especialment d’investidura i d’orientació política. Declaracions de principis, escenificacions de contactes i de ruptures, més o menys teatralitzades, han esdevingut el final anunciat de moltes d’aquestes propostes. La segona jornada del debat no va ser aliena a aquest hàbit amb propostes creuades des d’una banda i altra banda de l’hemicicle, propostes que en cas de fructificar totalment suposarien pràcticament un pacte de legislatura per la varietat i amplitud dels dossiers tractats. En aquest moment hi ha en marxa un pacte d’Estat al voltant de la negociació amb la Unió Europea, un dossier que per la seva repercussió en el model de país exigeix el màxim de suport polític, dels agents econòmics i dels ciutadans. Les forces del govern tripartit i terceravia han establert en aquest àmbit un marc de cooperació al qual ben properament se sumarà formalment el Partit Socialdemòcrata. Si hi ha una altra qüestió que justificaria per si sola el pacte d’Estat, aquesta és la reforma del sistema de pensions. El darrer estudi actuarial de la CASS no deixa lloc a dubtes. Pronostica que el 2024 el fons de jubilació entraria en números vermells i que les reserves s’esgotarien entre el 2037 i el 2038. Totes les forces de l’arc parlamentari han de seure urgentment, tot i la persistència de la pandèmia, per tancar en el termini més breu possible –perquè el pas del temps no fa més que augmentar la magnitud del problema– una reforma que garanteixi la continuïtat del nostre model social i del benestar. Seran decisions complexes, que afectaran de ben segur cotitzacions, pensions i edat de jubilació, però que s’han d’encarar amb valentia sense deixar passar més temps. I si l’agenda política i el bon clima entre forces permet acords de fons per resoldre problemàtiques com l’habitatge o la justícia, benvingudes siguin.