Editorial
Adhesió responsable
Pas a pas Andorra va completant l’arquitectura de la política exterior amb l’entrada en organismes que l’homologuen internacionalment com és el cas del Fons Monetari Internacional, la institució de control financer de referència
Tal com estava previst, el Consell General no va sortir del guió i va aprovar el projecte de llei d’adhesió al Fons Monetari Internacional. Andorra esdevindrà així el 190è estat d’aquest organisme, creat el 1944 arran dels acords de Bretton Woods, que vetlla per l’estabilitat financera internacional i promou la cooperació per reduir la desocupació i fomentar el creixement. Per a un país com Andorra, que ha hagut de fer front en poc més d’una dècada a tres crisis greus –la financera generada a partir del 2008, la intervenció de BPA i l’actual de la Covid-19– sense suport exterior, pertànyer a l’FMI permet disposar per primera vegada d’una assegurança de vida, d’una xarxa de seguretat que, en cas d’emergència, permeti disposar de finançament quan no hi ha opció d’obtenir-ne de cap mercat. Es van citar a la sessió d’ahir del Consell altres avantatges, com ara el suport estadístic, l’assessorament de l’organisme, la supervisió financera i la millora dels ràtings de país, i es van discutir les reserves d’esmena i els vots particulars plantejats pel grup parlamentari socialdemòcrata al projecte de llei, tots ells rebutjats per la Cambra. El guió, però, sí que va patir un gir inesperat en la votació. Els socialdemòcrates, molt crítics amb l’adhesió i el procediment seguit per a la tramitació de l’adhesió, van canviar el sentit del seu vot. El projecte es va aprovar així amb el suport dels tres grups de la majoria i terceravia i amb “l’abstenció crítica però responsable” del PS, en paraules del conseller Roger Padreny. El treball conjunt en comissió, la voluntat de buscar punts de trobada i l’evidència de la inconsistència d’una estratègia d’oposició, basada en el cost financer, ha propiciat un replantejament valent per part del grup socialdemòcrata que permet l’ingrés sense veus contràries. I l’entrada a l’FMI és complementària a la recerca, la necessitat de la qual és compartida per totes les forces, d’un prestador de darrera instància, funció que a la Unió Europea assumeixen els bancs nacionals i el Banc Central Europeu.