Evitar restriccions més dures

En l’edició de dilluns del Diari d’Andorra publicàvem un interessant reportatge sobre els efectes col·laterals del coronavirus. Sis persones de diverses edats i amb afectació variable relataven la seva experiència i explicaven com, mesos després de superar la infecció, encara no estan plenament recuperades i pateixen seqüeles com ara cansament, mal de cap, dificultats respiratòries o pèrdua de gust i olfacte. I les reminiscències d’una malaltia que ens ha canviat les vides no se circumscriuen als malalts que van haver de ser hospitalitzats o ingressats a la unitat de cures intensives (UCI), els quadres no tan severs també s’allarguen més enllà de la curació de la malaltia. És necessari recordar de manera periòdica que, malauradament, la malaltia s’ha endut la vida de 53 persones només al nostre país. Cal reiterar-ho especialment quan es relativitza la virulència de la Covid-19 perquè amb la millora dels tests una part molt important dels casos que afloren són asimptomàtics o lleus i quan les tesis negacionistes o escèptiques prenen força arreu. Les autoritats s’estan quedant sense marge d’actuació després d’un cap de setmana amb 260 nous contagis i amb 23 persones ingressades a l’hospital, sis a l’UCI. Quan amb la conscienciació no n’hi ha prou és necessari passar als controls exhaustius als establiments, per garantir les limitacions d’aforament i el respecte de les distàncies de seguretat i ocupació màxima de les taules, i la vigilància al carrer per evitar que les actituds incíviques o irresponsables d’uns quants posin en risc la salut i l’economia de tots. No cal generalitzar, el gruix de la població compleix les mesures genèriques. Tots plegats, no obstant això, haurem de fer un pas endavant i reduir encara més les interaccions socials perquè un nou increment de la taxa de reproducció provocarà inevitablement noves restriccions o tancaments parcials, unes mesures amb molt més impacte social i econòmic que no pas les autolimitacions que nosaltres decidim prendre individualment.