Editorial
240 dies
L’administració no ho posa fàcil als empresaris, ja siguin del país o de fora, que es juguen els quartos per obrir un negoci. Els atractius que Andorra pot oferir-los perden pes quan els tràmits per obrir un negoci s’eternitzen de manera inexplicable
Dos-cents quaranta dies. Vuit mesos. O si ho prefereixen dues terceres parts d’un any. Això és el que triga de mitjana un inversor estranger a obrir un negoci a Andorra. Ho diu el mateix ministeri d’Economia i Presidència, que ha dut a terme una auditoria dels processos de l’administració. No és un problema exclusiu del capital estranger. Els particulars del país que volen obrir una empresa han de passar un calvari similar, que dispara els costos i l’ansietat molt abans de facturar el primer euro. Qualsevol emprenedor relatarà com de poc amigables i complexos són els procediments i la resposta de l’administració. Els negocis generen activitat econòmica i riquesa; la burocratització dels processos hipoteca el creixement i, en molts casos, frustra operacions. I encara és pitjor l’impacte reputacional perquè el boca-orella pot fer perillar moltes altres obertures. Com podem convèncer un empresari estranger dels avantatges d’instal·lar-se a Andorra, un país proper, on totes les institucions estan a l’abast, si l’ofeguem amb paperassa i allarguem els terminis quan en altres països es triga menys de deu dies a obrir un negoci? Per afavorir la inversió estrangera no n’hi ha prou amb una llei que la liberalitzi i un règim fiscal atractiu. És imprescindible desenvolupar un ecosistema amigable, amb uns terminis reduïts i un acompanyament constant. L’administració ha d’esdevenir una maquinària facilitadora en lloc d’una barrera, sense que això impliqui actuar amb laxitud respecte al marc legal. El ministeri d’Economia disposa de la diagnosi, els mitjans i el pressupost necessaris per readaptar i digitalitzar els processos. Però un canvi d’aquestes característiques no és possible al marge de les persones, sense un canvi cultural de tots els actors que hi participen serà molt més complex. I això inclou des del conseller general que en aprovar una llei hauria d’assegurar-se que no complica la troca excessivament fins al funcionari que rep les sol·licituds i que, seguint en tot moment la llei, dona alternatives als ciutadans que hi interactuen.