Confiança

L’historiador nord-americà John Barry, especialista en la pandèmia de la grip del 2017, assenyalava que en la lluita contra una malaltia d’aquestes característiques la primera arma és la vacuna i la segona, la comunicació. L’articulació d’un relat, la planificació i l’oportunitat dels missatges que transmeten els gestors de la crisi, en aquest cas els governs, és essencial per generar confiança, entesa com el convenciment que ens trobem en bones mans per administrar la problemàtica més greu que ha hagut d’afrontar el món durant aquest segle. La primera fase de la crisi es va gestionar en aquest àmbit molt bé i no era fàcil. Els representants del Govern, en les intervencions diàries televisades, van aconseguir transmetre la gravetat de la situació, que justificava un confinament total, sense alarmismes, amb el discurs pedagògic, clar i directe d’un pneumòleg exercint de ministre de Salut, el complement més polític i econòmic del ministre de Finances i reservant el cap de Govern per a l’anunci de les grans decisions. Les enquestes van permetre avaluar els resultats d’aquest esforç comunicatiu. El Govern que ha adoptat les decisions més complicades –com tancar els ciutadans a casa– obtenia les millors valoracions sense haver d’optar a la declaració de l’estat d’alarma. El civisme de la població andor­rana va ser fonamental, però va anar acompanyat d’un relat consistent i la confiança en les autoritats polítiques i sanitàries. La segona onada de la crisi ens ha arribat amb tota la cruesa. El context, però, és diferent. La ciutadania, després d’una primavera duríssima, ha viscut immersa en una falsa sensació de seguretat aquest estiu, i es troba amb el retorn a una realitat plena de restriccions i de sacrificis econòmics. Ara més que mai el Govern, que es troba sota màxima pressió, ha de tornar a bastir un discurs que sigui clar i coherent per explicar actuacions que pugui entendre el gros de la ciutadania tot evitant contradiccions com les d’ahir, que només serveixen per confondre l’opinió pública.